SEGRE

AIGUA

El Govern central planteja vetar geriàtrics i hospitals en pobles amb risc de riuades

Un projecte de decret proposa prohibir construir-ne quan més d’un terç del sòl sigui zona inundable. La proposta inclou centres comercials, càmping i instal·lacions esportives amb elevat aforament

Els episodis de pluges torrencials, com el de la foto, estan guanyant freqüència.

Els episodis de pluges torrencials, com el de la foto, estan guanyant freqüència.

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“No es permetrà la instal·lació d’hospitals, residències de persones grans o de persones amb discapacitat, centres esportius coberts, grans superfícies comercials on puguin donar-se grans aglomeracions de població, acampades, zones destinades a l’allotjament als càmpings i edificis d’usos vinculats” als “municipis amb més d’un terç de la seua superfície inclosa en zona inundable”, assenyala el projecte de decret per adoptar mesures de gestió dels riscos d’inundació, que manté en fase de consulta pública a Miteco, ministeri per a la Transició Ecològica.

El text, la tramitació del qual ha agilitzat el Govern central per intentar tenir-lo aprovat abans que acabi la legislatura el límit temporal del qual no anirà en cap cas més enllà de finals de juliol de l’any que ve, estableix un règim especial per als municipis amb almenys un terç de la seua superfície en zona inundable, per als quals estableix un règim específic amb condicions i limitacions.

El text inicial es refereix a “municipis” i no a “nuclis urbans”, encara que aquesta terminologia sembla destinada a intercanviar-se durant la tramitació, vist l’esperit del seu preàmbul. Aquest inclou diverses al·lusions a la planificació urbanística i a les “categories d’usos de sòl construïts per l’activitat humana” i, també, aquesta advertència: “encara que la legislació vigent limita el desenvolupament de sòl urbanitzat a les zones amb risc d’inundació, els desenvolupaments urbanístics ja iniciats i les diferents excepcions recollides propicien que hagi continuat augmentant l’espai construït en àrees amb risc, fins i tot elevat, incrementant-se l’exposició i la vulnerabilitat de la població i actius allà presents.”

Requisits

El nou plantejament del Govern espanyol, que té el seu origen en la constatació de l’augment dels episodis d’inundacions com a conseqüència de la major freqüència de les pluges torrencials amb el canvi climàtic, admet “com a règim especial la realització de noves edificacions o usos associats” en aquestes localitats, encara que amb tres requisits: que estiguin fora de la zona de policia, és a dir, d’una franja de cent metres a partir del curs; que “no incrementin de manera significativa el risc d’inundació existent”, cosa que equival a no generar “un augment de la zona inundable en terrenys altament vulnerables”, i que, a més, “no representin un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns davant les avingudes”.

El text obliga a dissenyar els edificis “tenint en compte el risc i el tipus d’inundació” habitual i a col·locar els usos residencials a “almenys un metre per sobre” de l’avinguda freqüent.

Quantes localitats lleidatanes afecta la mesura?

Ni la Generalitat ni l’Administració estatal disposen d’una estimació de quants nuclis de població de la demarcació de Lleida tenen més d’un terç del sòl en zona inundable, encara que hi ha diverses eines com els visors de risc d’inundació de les quals disposen ambdós i permeten fer-se’n una idea. En qualsevol cas, seran organismes com la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i les comissions territorials d’urbanisme els que acabin dictaminant si un poble o ciutat supera o no aquest percentatge, si en el càlcul s’inclou el sòl edificat o també el planificat i pendent de desenvolupament (el primer criteri augmentaria les exigències i el segon les rebaixaria) i, en definitiva, quines restriccions s’han d’aplicar o no en cada cas. No obstant, els visors indiquen que, si el criteri a aplicar és el de la superfície que ja està edificada i l’avinguda de referència és la de 500 anys de retorn, la gran majoria dels municipis situats al costat de cursos fluvials al Pirineu i molts dels de Ponent compleixen ja aquest requisit d’efectes restrictius.
tracking