Un estudi documenta 56 fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista a la Cerdanya

Les fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista documentades a la Cerdanya eren, fins ara, 9. Una nova investigació del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica n'ha documentat 56 i s'ha pogut reconstruir la mort i inhumació de més de 300 persones, la majoria víctimes de la repressió franquista i soldats republicans.  

Els resultats de l'estudi, elaborat per l'historiador Marc Pont Fitó i impulsat a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, es va presentar aquest dijous a la tarda a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà. L'esdeveniment era obert a la ciutadania.

Sobre les fosses i la seua tipologia

Puigcerdà acumula 16 fosses; gran part s'ubicaven a l'interior del cementiri i en la majoria dels casos són sepultures sense identificar ni senyalitzar. En la guerra, la capital de la comarca, actuava com un centre logístic i un punt d'arriada pels refugiats, el qual explica que sigui la localitat que concentri més fosses. Lles de Cerdanya, Alp, Montellà i Martinet i Prullans, són altres municipis fronterers, amb hospitals militars o vinculats als combats de l'entrada de les tropes franquistes que acumulen un elevat nombre de fosses. 

Onze de les fosses són de la repressió franquista, les més importants es van originar en els afusellaments massius de Puigcerdà després de l'ocupació franquista. Les fosses que tenen més víctimes identificades són les que es vinculen amb centres sanitaris. El 41% de les víctimes són soldats republicans i s'ha identificat una fossa individual amb un combatent franquista. 

La investigació 

L'estudi aporta una visió més completa de la violència i repressió a la Cerdanya entre el 1936 i els primers anys del franquisme i també reafirma el paper estratègic de la comarca i les funcions d'acollida que duia a terme. La investigació servirà per planificar intervencions arqueològiques, com també donar resposta a demandes familiars, locals i d'entitats.