Mentors una hora a la setmana per combatre l’abandó escolar

A Balaguer, els dilluns a la tarda veïns de dos generacions es troben sense presses. Caminen, conversen i, sobretot, s’escolten. Sergi Tapia, de 46 anys, i Jana Solé, de 14, formen una de les sis parelles del programa Mentora que actualment funcionen a la capital. El projecte, impulsat per l’Associació Reintregra i la Fundació Bofill, busca persones voluntàries per fer de mentors d’adolescents de tercer i quart de l’ESO i de Secundària postobligatòria dels instituts locals perquè puguin organitzar trobades informals i motivar els joves i aconseguir que continuïn estudiant. 

El Sergi i la Jana són un exemple de com una relació de confiança pot transformar la mirada, els hàbits i fins i tot les decisions d’un adolescent pel que fa al seu futur acadèmic. I també són la veu que impulsa una crida: falten voluntaris perquè altres joves puguin comptar amb la mateixa oportunitat. Feia anys que el Sergi, coordinador d’equips d’obra civil, feia voluntariat quan va conèixer el Mentora. “Tenia la necessitat moral de poder ajudar”, va dir. “La relació que es crea amb la Jana és horitzontal, mai d’autoritat. No jutjo. Aconsello, resolc dubtes, aporto la meua experiència com a adult i intent posar-me al seu lloc.” La connexió va ser immediata: “Parlem molt, sobre qualsevol tema. És una necessitat per a ella i també per a mi. De vegades me n’adono, per les seues respostes, que anem per bon camí.” A través de les converses percep avenços i es reafirma en el seu objectiu: ser un referent positiu en una etapa tan complexa com l’adolescència, marcada per dubtes emocionals i formatius. “La Jana té molts potencials i ha d’aprendre a aprofitar-los.” 

La Jana recorda com va arribar al programa sent molt insegura i amb dificultats per comunicar- se, fins i tot amb la seua família. No coneixia el projecte, però va acceptar provar-lo. Des d’aleshores, assegura, la seua vida va canviar. “Passava d’estudiar, no tenia hàbits. el Sergi va parlar amb mi, em va fer pensar en els pros i en els contres, i vaig decidir aprofitar el temps.” Va recuperar l’hàbit d’estudi i va començar a organitzar-se millor. L’adolescència, explica, de vegades pesa. La vergonya li generava inquietuds que no sabia gestionar. Amb el seu mentor va trobar un espai segur per resoldre dubtes i pensar amb calma. “El meu cap descansa.” Un dia va arribar el “click” després de compartir les seues històries d’adolescència. Va descobrir que, malgrat el pas del temps, moltes vivències eren similars. “Em va obrir els ulls.” 

Avui la Jana ja pensa en el seu futur acadèmic i té clar què necessita: “Aprendre.” “Ens tenim molta confiança.” Valora poder obrir-se amb un adult amb experiència. “M’he reconnectat amb la meua essència. M’organitzo millor, tinc temps per a tot.” Per això ha recomanat el programa a altres noies.