JUTJATS
Demanen que es restitueixi el jutjat de Sort, suprimit pel franquisme el 1965
Ex-alts càrrecs institucionals del Pallars Sobirà reclamen al conseller Espadaler recuperar el partit judicial en un acte de justícia
Entrada al Jutjat de primera instància i Instrucció de Tremp.
Un grup d'ex-alts càrrecs institucionals del Pallars Sobirà ha reclamat al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que iniciï els tràmits necessaris per restituir el Jutjat de Sort, suprimit per un decret del govern franquista l'any 1965. Els signants consideren aquesta acció un acte de justícia reparativa que posa fi a una reivindicació mantinguda durant les darreres dues dècades a la comarca.
La petició s'ha formalitzat mitjançant una carta enviada a finals de gener, on es justifica la recuperació d'aquest partit judicial per dret històric preexistent, pel manteniment del cos normatiu pallarès, per l'activitat de la Notaria i del Registre, i pel suport de la societat civil de la comarca. Entre els signants figuren les exsenadores Anna Azamar i Teresa Rivero, les exdiputades Carmina Castellví i Imma Gallardo, l'exalcalde de Sort Agustí López, el professor Sebastià Solè i Cot i l'historiador Josep Maria Bringué.
El missiu recorda que el Jutjat de Sort es va crear el 1834, com a part de la reorganització de l'estat espanyol que trencava l'antic mosaic de jurisdiccions senyorials, seguint la nova divisió provincial de 1833. Això el convertia en un dels partits judicials fundacionals de la divisió judicial espanyola moderna, reconeixent la importància de la capital pallaresa al Pirineu d'aquell temps. La seva jurisdicció incloïa els 15 municipis de l'actual Pallars Sobirà i el de Torre de Capdella.
La supressió franquista de 1965
Després del triomf del cop d'estat franquista, el govern del moment va impulsar una concentració de l'administració amb una reforma tecnocràtica. L'11 de novembre de 1965, un decret va agregar el Jutjat de Sort al de Tremp, eliminant així la seva autonomia judicial després de més d'un segle d'existència.
Justícia de proximitat per a la muntanya
Els impulsors de la iniciativa defensen que la restitució d'aquest partit judicial no només representaria la recuperació d'un dret històric, sinó també la necessitat d'aproximar la justícia als ciutadans d'una comarca de muntanya. Argumenten que les llargues distàncies des de la majoria de poblacions del Sobirà fins a Tremp dificulten l'accés a l'administració de justícia. En aquest sentit, asseguren que "si la justícia lenta no és justícia" i "la justícia llunyana tampoc ho és", reclamant una administració judicial més propera als veïns del territori pirinenc.
