El Suprem dona la raó al consell de la Segarra en el litigi de l'aigua

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos interposats en cassació contra el consell de la Segarra per diversos ajuntaments de la comarca en l’establiment de les tarifes de l’aigua als municipis (en una sentència del 13 de març) i en la legitimitat del reglament de l’aigua que determina que la competència de l’aigua és del consell per la delegació que van fer els consistoris l’any 2000 (sentència de 27 de febrer). En el primer cas, els ajuntaments signants del recurs de cassació van ser els de Sant Ramon i de Talavera, i en el segon es van afegir també els de Granyena i Granyanella.

Segons l’expresident del consell, Francesc Lluch, si s’hagués perdut el contenciós s’hauria generat una situació insostenible a nivell econòmic en l’entitat comarcal.El consell de la Segarra va aprovar l’any 2015 una tarifa de l’aigua en funció de la quantitat consumida. El preu anterior, que es remuntava al reglament de l’any 2000, es calculava aplicant un cost solidari per a tota la comarca que partia d’un consum de 300 litres per habitant i dia. La situació provocava que pel nombre de veïns, Cervera i Guissona, assumissin el vuitanta per cent del cost comarcal de l’aigua, mentre que altres municipis amb pocs veïns però amb moltes granges d’animals que es proveeixen de la mateixa aigua, pagaven quantitats proporcionalment petites malgrat tenir un consum molt elevat. La modificació tarifària, segons adverteix el Tribunal Suprem, ve a més avalada pel decret legislatiu 3/2003 de Catalunya que manté que “l’Agència Catalana de l’Aigua és la competent per aprovar, definitivament, les tarifes dels serveis de proveïment d’aigua en alta de caràcter supramunicipal”. 

Els contenciosos van ser interposats l’any 2015 durant el mandat de Xavier Casoliva, al considerar que les noves tarifes i el reglament de l’aigua no havien estat consensuats amb els alcaldes, i es van sentenciar el 2020 a favor del consell per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant el mandat de Francesc Lluch. El cost dels tribunals ha estat de 40.000 euros per part del consell i dels ajuntaments afectats. El Suprem no ha imposat costes.