Una dècada sense Guinovart

Al desembre es compliran deu anys de la mort del pintor, dibuixant i gravador Josep Guinovart, molt vinculat a Agramunt. Tant que és en aquesta població on va decidir construir el primer centre d’art contemporani de Lleida. Des d’allà es projecta la seua obra i, ara, s’ha organitzat tot un any d’activitats per commemorar l’efemèride.

El 1946 va acabar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i, en aquell temps, la seua obra estava fortament influïda pel naturalisme i artistes com Nonell i Gimeno. Dos anys més tard, va presentar la seua primera exposició individual, però aviat va abandonar aquesta estètica vinculant-se al grup Dau al Set, on es va convèncer de trencar amb les formes imperants en l’art, encara que se sentia allunyat del grup de Joan Miró.

Després d’aconseguir una beca per formar-se a París, l’any 1953 va tornar a Barcelona, on va ser un dels fundadors de l’efímer Grup Taüll, que, malgrat la seua brevetat, va reunir alguns dels millors artistes del moment, com Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats o Modest Cuixart. Aquí es va iniciar en l’art abstracte, amb l’ús d’elements tridimensionals i creant habitualment obres de grans dimensions, mentre treballava també en diversos decorats escenogràfics. Va ser a partir de la dècada dels 50 i els 60 (la producció dels quals reflectirà el Museu Nacional d’Art de Catalunya en una exposició) que la seua obra va començar a veure’s a nivell internacional, arran de participar en biennals d’art contemporani en ciutats com S

Els verds de la primavera, els daurats del blat i els ocres i vermellosos de la terra, constants

Una de les aportacions de l’Any Guinovart serà la creació d’un tapís basat en un quadre del creador

El dissenyador Miquel Milà s’ha encarregat del logo de l’Any Guinovart, que acompanyarà els actes

ã

o Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) o Venècia (1958 o 1962), entre d’altres. Va ser en aquest context que va prendre consciència que, si bé l’art contemporani a Espanya tenia nivell, feia falta educació sobre això perquè pogués arribar al públic. El seu prestigi va comportar que li compressin obres, en aquest cas aiguaforts, equipaments tan significatius com el Museu Guggenheim de Nova York. A Espanya, centres com el Reina Sofia de Madrid també disposen de peces de l’artista. Un dels seus últims somnis va ser imaginar la Vinya dels Artistes a la Pobla de Cérvoles (vegeu el desglossament), que es va fer realitat el 2010, de forma pòstuma, encara que els seus responsables, Joan Jové i Sara Balasch, mantenen viva l’ànima del creador en cada una de les intervencions a les seues vinyes i oliveres.

?

agramunt

Amb motiu del 10è aniversari de la mort de Guinovart, se celebraran activitats en una vintena de centres i museus de tot Espanya que reflecteixen el vessant caleidoscòpic de l’artista. Així, el Teatre Lliure permetrà exposar les escenografies de l’artista; l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) donarà la mà a la literatura i les arts plàstiques, i el Museu del Joguet va mostrar entre l’abril i la setmana passada el Guinovart més objectual, entre d’altres.

La bona acollida de la proposta de l’Any Guinovart ha suposat que els actes s’allarguin més enllà del 2018 i arribin fins al maig del 2019. Així, la setmana vinent s’inaugurarà l’exposició Trencant els límits o la cançó del pirata Travouniug al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que vol posar en relleu com Guinovart convertia un objecte en art. Al setembre, el Celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles li retrà homenatge amb una mostra a tota la seua trajectòria. No endebades, va ser l’ideòleg de la Vinya dels Artistes, que es troba al mateix celler i on pot admirar-se la seua escultura L’orgue de camp. Amb motiu de l’efemèride envasaran vi amb una etiqueta commemorativa.

Així mateix, durant tot l’estiu la Fundació Lluís Coromina de Banyoles mostrarà la seua relació amb la gastronomia, ja que fins i tot la xef Carme Ruscalleda s’ha inspirat en ell per a alguns dels seus plats. El MNAC, el Museu d’Art de Lleida i el Museu de la Música seran altres dels escenaris per recordar Guinovart.

La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt té l’honor de ser el primer centre d’art contemporani de la demarcació de Lleida. Va nàixer el 1994 de la intenció de l’artista de crear un espai per promocionar l’art contemporani i alhora exposar la seua obra i ben aviat l’equipament es va convertir en un referent. Poc més de dos dècades després, el 2015, la seua dedicació es va veure recompensada amb el Premi Nacional de Cultura perquè en aquest temps “ha vetllat per la presència de l’artista fundador, alhora que ha promogut l’art emergent i s’ha convertit en un al·licient per al turisme local i la promoció del municipi”. A més, aquest any ha rebut la Creu de Sant Jordi.

Actualment compta amb un fons de més de 300 peces d’aquest artista que va voler que el seu univers es projectés a l’exterior des d’Agramunt. L’Espai Guinovart s’alça a la plaça del Mercat, on antigament estava un convent mercedari, transformat més tard en escola i enderrocat el 1930. En la postguerra, Regions Devastades va construir-hi un mercat, que amb el temps, al voltant dels anys 80, va caure en desús.

El 1990 van començar les obres per reconvertir-lo en el que cosa avui és l’Espai Guinovart, inaugurat el 1994 amb una superfície ocupada de 580 metres quadrats. L’impressionant espai central que rep el visitant l’obsequia amb un mural i dos instal·lacions creades especialment per a aquest lloc: el Mural de les quatre estacions, La cabana i L’era, mentre que els porxos laterals que anteriorment ocupaven les parades ara mostren les obres del fons de la col·lecció, que van canviant periòdicament.