"El pallarès es va perdent, els més joves ja no el parlen"

El filòleg lleidatà Isaac Beà (1981) acaba de publicar el Diccionari Etnogràfic Pallarès (Pagès Editors), amb més de mig miler de paraules i expressions d’un dialecte que “es va perdent a poc a poc, perquè els més joves ja no el parlen com podien fer-ho els seus pares i avis”. “M’agradaria que el pallarès estigués més viu, però tinc la sensació que aquesta recopilació de paraules és com deixar constància d’una cosa que s’està acabant; en definitiva, és una lluita per dignificar i conservar un dialecte, encara que l’objectiu final és la llengua catalana, que és la nostra manera d’entendre la vida”, explica aquest doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida.

La gènesi d’aquest treball es remunta a uns anys enrere gairebé per casualitat. No en va, aquest expert en pallarès és natural de Sunyer, al Segrià –localitat de la qual des de fa dos anys és alcalde–, i, això sí, actualment també és professor a l’institut de Tremp. En la seua època d’estudiant a la UdL va formar part del grup d’investigació Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, que va recopilar prop de dos-centes entrevistes a veïns del Pallars Sobirà. “Per a un lingüista, tot el que s’allunya de l’estàndard té molt atractiu”, va justificar Beà quant al seu interès pel pallarès. Aquell material va donar peu posteriorment a la seua tesi doctoral sobre El parlar del Pallars Sobirà i la Vall Fosca, que ara ha reelaborat en un format de diccionari divulgatiu, però “amb rigor científic i serietat”, marcant distància per exemple amb altres diccionaris publicats en els últims anys entorn de lo lleidatà o amb comèdies televisives de l’estil de Gran Nord. A més, ha hagut de prescindir de gairebé la meitat de les paraules recopilades, malgrat que cada definició del diccionari s’acompanya al llibre amb un petit relat a tall d’exemple. L’obra compta amb il·lustracions de Sebastià Jordà, il·lustrador establert a l’Alta Ribagorça, que recentment va copublicar el llibre Les falles del Pirineu.