“Hi havia expectatives que l'educació ens alliberaria”

El nou llibre de l’escriptor, filòsof i professor universitari Ferran Sáez (la Granja d’Escarp, 1964), La fi del progressisme il·lustrat (Pòrtic), ja va per la segona edició quinze dies després de publicar-se. Tota una satisfacció al tractar-se d’un assaig, un gènere que “és el que fa que una cultura sigui sòlida, i que sigui llegit pel públic adult”. I això que al seu nou llibre, Sáez lamenta el final d’“aquella idea que el progressisme és positiu per al bon funcionament de la societat”. L’escriptor reflexiona sobre per què “on hi hauria d’haver llum i racionalitat, cada vegada hi ha més foscor, confusió, terraplanisme..., involució, decadència”. Acudint a la història més recent de les societats occidentals, Sáez remarca que “ha passat una cosa que no estava prevista quan érem joves: aleshores pensàvem que si la majoria de la gent tingués accés a la cultura podria llegir Shakespeare o escoltar Bach; doncs resulta que ara que pots fer-ho de forma gratuïta en pàgines pdf o a YouTube, el resultat és que no els mira o no escolta ningú. És decebedor!”. Hi ha múltiples explicacions possibles davant d’aquest fenomen, però Sáez també apunta que “potser teníem massa expectatives que l’educació ens alliberaria i al final no ha estat així”. El resultat que lamenta el filòsof i escriptor és que “la gent opta cada vegada més per les solucions més primàries i senzilles als problemes complexos, i allà emergeixen figures com Milei o Trump, que no són dictadors sinó que els han votat en unes eleccions”. Atribueix part de la culpa a “l’actitud dimissionària” de les esquerres: “Si tens un problema amb la hipoteca, no pot ser que et parlin de les balenes a l’Antàrtida; així, acaben votant aquells que ofereixen solucions fàcils, encara que siguin falses.”

Sáez també lamenta al seu nou llibre “la barrera que han situat les xarxes socials entre les persones, que es podrien comunicar de forma natural cara a cara, perquè les xarxes de veritat són la família i els amics, però això ja sembla cosa del passat.”