MÚSICA
Quinze anys de Krregades de Romanços amb estrena
El trio lleidatà de polifonia vocal presenta el nou espectacle ‘Iter Facimus’. Amb quinze cançons de tradició oral de Ponent

Montse Nicuesa, Montserrat Canela i Raquel Garcia. - LILA ALBERICH
El trio lleidatà de polifonia vocal Krregades de Romanços celebra quinze anys als escenaris amb una nova proposta artística que consolida el seu compromís amb la recuperació i difusió de la cançó tradicional catalana. L’espectacle, titulat Iter Facimus (fem camí), s’estrenarà aquest dissabte al Museu de Falset i arribarà el proper 7 de juny (19.30 h) al Museu de Lleida. El grup –format per Montse Nicuesa, Raquel Garcia i Montserrat Canela (originària de Tarragona)– presenta un repertori de 15 cançons pels 15 anys de trajectòria, seguint les petjades del Camí Ral que històricament connectava Reus i Lleida. Un trajecte musical i emocional que recorre el cicle vital a través de romanços i cançons de pandero i de bressol, però també amb noves incorporacions al seu repertori habitual, com cançons infantils i de treball, recollides de la memòria oral de gent de les Garrigues, el Segrià, el Pallars, el Priorat i l’Alt Urgell.
Entre les peces destacades es troben Tres pometes té el pomer, una cançó infantil recollida al Soleràs (Garrigues); La Rosada, de caràcter “picant”, que procedeix de Maials (Segrià); o Sota d’un arbre, trobada a Sapeira (Pallars Jussà), en la qual un mossèn una mica massa atrevit topa amb la vivacitat d’una jove. També una altra com L’hostal de la Perera, recollida a Sudanell, recuperada durant els actes del centenari del Cançoner Popular de Catalunya en aquesta localitat del Segrià. L’Alt Urgell aporta una joia que parla del mercat de Lleida, mentre que refranys i frases populars recollides a Albatàrrec, Sunyer i Alcanó completen aquest mosaic sonor tradicional del territori.
Les peces que conformen el nou espectacle de Krregades de Romanços procedeixen de fonts recollides entre el 1929 i el 1988, principalment de veus de dones. El trio es nodreix tant de cançons apreses per tradició oral com d’altres de ja impreses i té com a referents l’obra del Cançoner Popular de Catalunya i la col·lecció A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco.