Exconsellers de Cultura, amb el MNAC

Nou exconsellers de Cultura de la Generalitat van defensar ahir en un manifest el manteniment de les pintures murals del monestir de Sixena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per criteris tècnics i científics, assegurant que són “extremament fràgils i no poden ser traslladades sense patir danys irreparables”. Firmen aquest manifest els exconsellers Joan Guitart (1988-1996) –sota el mandat del qual es va portar a terme la polèmica compravenda de l’art de Sixena, anul·lada posteriorment per la justícia–, Caterina Mieras (2003-2006), Ferran Mascarell (2006 i 2010-2016), Joan Manuel Tresserras (2006-2010), Santi Vila (2016-2017), Lluís Puig (2017), Laura Borràs (2018-2019), Mariàngela Vilallonga (2019-2020) i Àngels Ponsa (2020-2021). Guitart i Vila no van poder acudir a la presentació de l’escrit, mentre que Puig hi va participar per videoconferència.

Els nou extitulars del departament es posen al costat del MNAC i de l’administració catalana per “defensar davant dels tribunals i les institucions internacionals” el manteniment de les peces al museu –que les va salvar i les acull–, per garantir-ne la conservació i per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural.

En l’escrit, afirmen que les pintures murals de Sixena són “un bon exemple” de la importància del fons d’art del museu i testimoni de l’art romànic que es conserva i que al MNAC estan exposades en un context perfectament adequat, al costat d’altres tresors del romànic pirinenc.

Així mateix, van lamentar que la sentència del Tribunal Suprem que obliga a retornar aquests murals al monestir oscenc no té en compte criteris històrics, tècnics ni científics i no ha atès “els arguments de legitimitat de la part catalana”.

D’altra banda, van afirmar que el rescat de les pintures el 1936 i els acords amb l’orde religiós que era titular del monestir van ser “totalment legítims i orientats a la preservació de les obres” i van recordar que en cap moment previ a la segregació del bisbat de Lleida el Govern aragonès havia plantejat cap causa en aquest sentit.

Borràs va assegurar que la sentència és “una nova mostra de lawfare, lawfare artístic i catalanofòbia”.

Mascarell es va preguntar quantes peces aragoneses, catalanes o valencianes es conserven al Prado que ningú reclama. Mieras va apel·lar al “sentit comú” perquè no es toquin els murals. Vilallonga va considerar que la sentència “és inexecutable”.

Ponsa va lamentar que la sentència ignori els criteris tècnics, mentre que Tresserras va voler deixar clar que “no hi va haver cap espoli”.

D’altra banda, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir una declaració de suport al MNAC, impulsada per PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP, en la qual es va demanar al Govern que esgoti tots els recursos que tingui al seu abast perquè les pintures murals es quedin al museu. En el text s’adverteix que el trasllat de les pintures pot comportar “riscos irreversibles” per a la conservació i que “aquesta decisió judicial marca un precedent respecte a la conservació del patrimoni que podria arribar a tenir conseqüències per a altres institucions culturals”.

La consellera de la Cultura, Sònia Hernández, va demanar ahir al Parlament als grups polítics “un vot de confiança” al Govern, assegurant que aborda el cas “amb màxima prudència” i que “cal evitar la precipitació així com els missatges grandiloqüents i les proclames”.

El patronat del museu abordarà el cas el dia 16

El patronat del MNAC es reunirà de forma extraordinària el dilluns 16 de juny per debatre el cas de les pintures de Sixena, escoltar tècnics i experts i decidir els passos a seguir davant de la sentència que determina el trasllat al monestir.

Aragó demana l’art avui a Illa “com més aviat millor”

El president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, aprofitarà la Conferència de Presidents que se celebra avui a Barcelona per comunicar al president Salvador Illa qui són els tècnics “amb nom i cognoms” que es desplaçaran al MNAC per dur a terme “com més aviat millor i amb totes les mesures de seguretat” el trasllat de les pintures murals a Sixena.

D’altra banda, l’Institut d’Estudis Catalans va alertar ahir que l’execució de la sentència suposaria una “pèrdua patrimonial irreparable”.