CULTURA
El Dansàneu més descentralitzat
Les Valls d’Àneu tanquen una edició amb 35 propostes en 27 espais. Ha refermat el vincle amb el territori i ha mantingut la diversitat estilística i el lideratge femení
El Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu, va tancar ahir l’edició número 34 consolidant el model descentralitzat del certamen i el vincle amb el territori. A més, va aconseguir que s’esgotessin més del 70 per cent de les activitats de pagament i va tenir una assistència de gairebé el 50% en les propostes gratuïtes.
El festival, que va començar el 25 de juliol, va oferir 35 propostes artístiques en 27 espais repartits per les Valls d’Àneu. La directora del Dansàneu, Rut Martínez, va assegurar que es tracta de l’“edició més descentralitzada” de la història d’aquest festival lleidatà.
Així, la programació ha mantingut el compromís amb la diversitat estilística, el lideratge femení i el patrimoni, i ha comptat amb la complicitat activa de la comunitat local, que ha respost massivament a les propostes. “Hem pogut fer arribar la cultura a cada racó, a cada borda, a cada prat, gràcies a una ciutadania que ha sortit com mai a participar”, va afegir Martínez.
Ahir al migdia va tenir lloc a Isavarre l’espectacle Mil Primaveres, amb l’Esbart Manresà, Sergi Estebanell i Arantza Labuena. A la tarda, a Collet de Cerbi, va actuar el duet Magari –Liv Hallum (acordió diatònic) i Ivan Garriga (violí)– i la ballarina Montse Àlvarez Capellà. A la nit, estava prevista la clausura amb un espectacle a càrrec de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé i la cantant mallorquina Joana Gomila.
La presentació d’elements patrimonials restaurats com els del baldaquí de Sant Pere de Sorpe i el relleu de Sant Martí de Borén, el concert homenatge a Artur Blasco i l’estrena de la producció pròpia Corint i Herba de prat, liderada per la cantant i trompetista Andrea Motis i el pianista i compositor Joan Díaz, amb textos de Manuel Forcano, Maria-Mercè Marçal, Marc Granell i Ponç Pons, van ser altres de les propostes que es van veure en aquesta edició.
“És una residència per als artistes”
“S’ha convertit en un espai de creació i residència per als artistes, però també un lloc de mostra, de testeig amb el públic”, va valorar ahir Rut Martínez, la directora del festival.
També va afegir que “és una finestra oberta a nous llenguatges i un motor per incentivar projectes que poden continuar més enllà del festival”.
