Rècord històric als Premis Literaris: més de 100 obres originals presentades
Els guardons d'assaig i poesia, dotats amb 9.000 euros cadascun, celebraran la seva gala el 21 de novembre de 2025 a la Seu Vella amb un homenatge a Ricard Viñes

Rosa Mesalles, Pilar Bosch i Andreu Vàzquez, durant la presentació dels Premis Literaris 2025.
Un total de 105 obres originals s'han presentat als Premis Literaris que convoquen l'Ajuntament de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida per a l'edició del 2025, establint una xifra rècord. Aquesta participació representa un increment del 60% respecte als 66 originals rebuts el 2024. Del conjunt d'obres, 26 competeixen pel 42è Premi d'assaig Josep Vallverdú i 79 pel 30è Premi de poesia Màrius Torres, ambdós dotats amb 9.000 euros.
El director de l'IEI, Andreu Vàzquez, ha destacat que "l'interès creixent constata la rellevància dels premis tant a Lleida com al conjunt dels Països Catalans". La procedència dels originals és diversa: els aspirants al premi d'assaig provenen de Catalunya i el País Valencià, mentre que els de poesia inclouen també autors de les Illes Balears, altres zones de l'Estat espanyol i l'estranger. Per la seva banda, la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, ha remarcat que l'èxit dels premis "va creixent cada any" i ha afirmat el compromís institucional per seguir "apostant per la creació literària i per donar els llocs que mereixen els autors".
Els guanyadors es donaran a conèixer en una cerimònia que tindrà lloc a la nau central de la Seu Vella el proper 21 de novembre de 2025 a les set del vespre. El jurat del Premi Josep Vallverdú estarà format per Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac. Per la seva part, el del Premi Màrius Torres comptarà amb Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat, aquesta última en substitució de Jordi Virallonga, qui havia completat els cinc anys màxims de permanència.
Un espectacle únic per commemorar dues figures lleidatanes
La gala de lliurament inclourà la proposta escènica 'Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos', una creació especial per commemorar tant les 30 edicions del Premi de poesia Màrius Torres com els 150 anys del naixement de Ricard Viñes. Sota la direcció de Rosa Mesalles, l'espectacle comptarà amb les interpretacions dels actors Enric Majó, Aida Flix i Rosa Monrous, acompanyats musicalment pel Duo Viñes (Marta Castelló i Enric Prió als pianos). La cantant Júlia Cruz posarà el punt final a l'acte.
Segons ha explicat Mesalles, qui també és responsable de Literatura de la Paeria i productora de l'espectacle, la proposta busca unir facetes poc conegudes d'ambdues personalitats lleidatanes: la vessant poètica del reconegut pianista Ricard Viñes i l'afició musical del poeta Màrius Torres. L'actriu Aida Flix encarnarà Mercè Figueras (la Mahalta dels versos de Torres), mentre Rosa Monrous representarà María de Alba, descrita com "l'amor impossible" de Viñes, i Enric Majó donarà veu als dos protagonistes.
Setmana d'activitats literàries prèvies als premis
Els dies previs a la gala acolliran diverses activitats literàries. El 18 de novembre de 2025, el Teatre de l'Escorxador serà l'escenari d'un diàleg entre Pere Bosch i Fermín Pérez-Nievas, dos especialistes en història contemporània. Bosch, guanyador del Premi d'assaig Josep Vallverdú 2024 amb "El soldat lleial", conversarà amb l'escriptor navarrès sobre dos personatges històrics que van coincidir: Enric Pérez Farràs i Críspulo Moracho Arregui.
L'endemà, 19 de novembre, Jaume C. Pons Alorda oferirà una xerrada sobre 'Els llegats de Josep M. Llompart', en el marc de l'Any Llompart que commemora el centenari del naixement d'aquest reconegut escriptor mallorquí. Pons Alorda, com a comissari d'aquest any commemoratiu, presentarà un recorregut vital i poètic que combinarà el retrat polifònic de Llompart amb alguns dels seus textos més significatius, recuperant així la figura d'un autor fonamental de la segona meitat del segle XX en llengua catalana.