Així van observar el cometa 3I/ATLAS els orbitadors marcians de l'ESA

Els dos orbitadors marcians de l'Agència Espacial Europea han aconseguit imatges úniques del cometa interestel·lar 3I/ATLAS durant la seva aproximació més propera al planeta vermell. El 3 d'octubre de 2025, l'intrús interestel·lar va passar a només 30 milions de quilòmetres dels satèl·lits, proporcionant la millor perspectiva de tots els vehicles espacials de l'ESA.

Cada nau espacial va utilitzar la seva càmera dedicada per observar el pas del cometa, tot i que aquestes càmeres estan dissenyades per fotografiar la superfície brillant de Mart a distàncies molt més curtes. Els científics no sabien què esperar de les observacions d'un objectiu relativament feble a tanta distància. L'ExoMars TGO va capturar una sèrie d'imatges amb el seu Sistema d'Imatges de Superfície en Color i Estèreo (CaSSIS), mostrant el cometa com un punt blanc i difuminat movent-se cap avall prop del centre de la imatge.

Aquest punt representa el centre del cometa, que comprèn el seu nucli rocós-gelat i la coma circumdant. La càmera no va poder distingir el nucli de la coma a causa de la gran distància, ja que seria com intentar veure un telèfon mòbil a la Lluna des de la Terra.

El misteri de la coma i la cua

La coma, que mesura uns quants milers de quilòmetres d'amplada, és clarament visible en les imatges. Aquest halo es crea quan 3I/ATLAS s'apropa al Sol, ja que la calor i la radiació solar activen el cometa, provocant l'alliberament de gas i pols. No obstant això, la mida completa de la coma no es va poder mesurar perquè la brillantor de la pols disminueix ràpidament amb la distància des del nucli.

Normalment, el material de la coma és arrossegat formant una llarga cua que pot créixer fins a milions de quilòmetres quan el cometa s'apropa al Sol. La cua, molt més feble que la coma, no és visible en les imatges actuals, però podria aparèixer en futures observacions a mesura que el cometa continuï escalfant-se.

Nick Thomas, investigador principal de la càmera CaSSIS, explica: "Aquesta ha estat una observació molt desafiant per a l'instrument. El cometa és entre 10.000 i 100.000 vegades més feble que el nostre objectiu habitual".

Anàlisi en curs de les dades

El cometa 3I/ATLAS encara no s'ha revelat en les imatges de Mars Express, en part perquè aquestes es van prendre amb un temps d'exposició de només 0,5 segons (el límit màxim per a Mars Express) en comparació amb els cinc segons de l'ExoMars TGO.

Els científics continuaran analitzant les dades d'ambdós orbitadors, incloent la combinació de diverses imatges de Mars Express per intentar detectar el feble cometa. També van intentar mesurar l'espectre de llum del cometa utilitzant els espectròmetres OMEGA i SPICAM de Mars Express, i l'espectròmetre NOMAD de l'ExoMars TGO, encara que és incert si la coma i la cua eren prou brillants per a una caracterització espectral.

L'anàlisi de dades continuarà durant les properes setmanes i mesos per intentar descobrir més sobre la composició de 3I/ATLAS i el seu comportament a mesura que s'apropa al Sol.

Un visitant excepcional d'origen desconegut

Procedent de fora del nostre Sistema Solar, el cometa 3I/ATLAS és només el tercer cometa interestel·lar mai vist, després del 1I/ʻOumuamua el 2017 i el 2I/Borisov el 2019. Aquests cometes són absolutament forans i porten pistes sobre la formació de mons molt més enllà del nostre.

El cometa 3I/ATLAS va ser detectat per primera vegada l'1 de juliol de 2025 pel telescopi ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) a Río Hurtado, Xile. Basant-se en la seva trajectòria, els astrònoms sospiten que podria ser el cometa més antic mai observat, possiblement tres mil milions d'anys més antic que el nostre Sistema Solar, que ja té 4.600 milions d'anys.

Properes observacions i missions futures

El mes que ve, l'ESA observarà el cometa amb el seu explorador Juice (Jupiter Icy Moons Explorer). Tot i que Juice estarà més lluny de 3I/ATLAS del que estaven els orbitadors de Mart la setmana passada, veurà el cometa just després de la seva aproximació més propera al Sol, el que significa que estarà en un estat més actiu. Les dades d'aquestes observacions no s'esperen fins al febrer de 2026.

Aquests vagabunds gelats com 3I/ATLAS ofereixen una connexió tangible amb la galàxia més àmplia. Per això, l'ESA està preparant la missió Comet Interceptor, que es llançarà el 2029 i esperarà en òrbita a un objectiu adequat, ja sigui un cometa pristí del distant Núvol d'Oort o, encara que poc probable però molt atractiu, un objecte interestel·lar com 3I/ATLAS.

Michael Kueppers, científic del projecte Comet Interceptor, explica: "Quan es va seleccionar Comet Interceptor el 2019, només coneixíem un objecte interestel·lar: 1I/ʻOumuamua, descobert el 2017. Des de llavors, s'han descobert dos objectes més, mostrant una gran diversitat en la seva aparença. Visitar-ne un podria proporcionar un avenç fonamental en la comprensió de la seva naturalesa".