Un de cada tres editors de l'Estat tenen la seu a Catalunya, que supera la mitjana europea en el sector

Un 31,2% dels editors agremiats de l'Estat tenen la seu a Catalunya, segons les dades més recents de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, del 2024. L'estadística reflecteix 268 empreses al país –per 860 en el conjunt d'Espanya–. 

Sumant totes les iniciatives editorials donades d'alta, també les d'autoedició, la ràtio catalana se situava el 2022 en les 84 per cada milió d'habitants, segons el Ministeri de Cultura, una xifra superior a la mitjana europea, d'unes 60. D'altra banda, la facturació del sector a Catalunya el 2023, l'últim any amb xifres, va ser de 1.544 milions d'euros, el volum més alt des del 2009. No obstant, només un 17% dels ingressos van ser per vendes de llibres en català.

La Comunitat de Madrid és la que encapçala el rànquing estatal en editorials agremiades (38,6% del total), seguida de Catalunya (31,2%); els dos territoris aglutinen set de cada deu empreses que formen part d'un gremi –en el cas català, del Gremi d'Editors o l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. El total d'iniciatives del sector donades d'alta a l'epígraf referent a la publicació de llibres a Catalunya és de 668 el 2023, el 21,4% del total espanyol.

Tenint en compte aquestes xifres, el país té una ràtio de 84 editors per cada milió d'habitants, cosa que supera els 60 d'Espanya, que se situa just en la mitjana de la UE, segons Eurostat. Només nou dels 27 països membres del club comunitari superen les dades de Catalunya, per bé que la Federació Europea d'Editors (FEP-FEE) explica a l'ACN que els criteris dels països pels recomptes no són plenament uniformes.

Encara no s'ha tornat a les xifres pre-crisi econòmica del 2008

En facturació, segons dades del Departament de Cultura, el sector va arribar als 1.544 milions d'euros el 2023, un 7% més que l'any anterior, segons l'anuari estadístic de Cultura d'aquell any. De fet, és la continuació d'una tendència a l'alça dels últims anys, després que els ingressos de les editorials es desplomessin un 35% en els cinc anys posteriors a l'inici de la crisi econòmica del 2008. Amb tot, les xifres més recents encara no arriben als volums previs a l'esclat de la bombolla.

El nombre de treballadors també s'ha anat recuperant progressivament els últims anys, amb 5.085 el 2023, el màxim des del 2011, però els números anteriors a la crisi no s'han recuperat. El nombre d'exemplars editats en paper va patir també una caiguda significativa després de l'enfonsament econòmic mundial, i en va experimentar una altra derivada de la pandèmia. Així, el 2008 es va arribar al pic de 195 milions, cosa que es va anar desinflant fins als 98 milions el 2020 i ha remuntat només parcialment fins a tancar el 2023 amb 115 milions.

Gairebé la meitat de vendes en català, llibres de text

Les vendes de llibres en català van sumar 266 milions d'euros el 2023, un 17% del total. El percentatge ha oscil·lat en uns nivells similars en les últimes dues dècades. En conjunt, un de cada quatre títols publicats al país són en català, uns 10.000 dels 42.176 que van veure la llum –es tracta només de la tercera vegada que s'arriba a les 40.000 en tres dècades.

Pel que fa als volums inscrits a l'ISBN –l'identificador únic estàndard que es fa servir internacionalment–, el 2023 van arribar als 23.436 arreu de Catalunya, cosa que representa el 26,9% del total espanyol. Aproximadament un de cada tres llibres registrats són digitals, una tendència que va a l'alça.

La literatura –sumant adults, infantil i juvenil– s'emporta el 51% del total de la facturació al país, i els llibres de text, el 17%. Si només, però, es té en compte els llibres en català, la literatura baixa fins al 42% i els llibres de text la superen, amb 43%. A més, s'observa més pes del llibre infantil i juvenil que entre el conjunt del sector.

Per canals de venda, les llibreries acumulen més facturació (546 milions) que les cadenes de llibreries (337 milions), i la proporció de cadascun dels dos canals de venda és estable en els últims anys. En català, se segueix la mateixa tendència, si bé tenen menys pes les cadenes de llibreries en favor de les empreses i institucions públiques.