PATRIMONI
L’empremta de Duran i Sanpere
La Xarxa de Museus de Lleida i Aran estrena instal·lacions en sis equipaments per reivindicar el paper de l’intel·lectual i humanista de Cervera en la creació de museus locals a Ponent. Se suma a les activitats del 50è aniversari de la seua mort
El Museu de Lleida exhibeix peces de l’excavació del poblat ilergeta del Tossal de les Tenalles, a Sidamon, que va liderar Duran i Sanpere. - XMTLA
El Museu de Lleida exhibeix peces de l’excavació del poblat ilergeta del Tossal de les Tenalles, a Sidamon, que va liderar Duran i Sanpere. - XMTLA
Ecomuseu de les Valls d’Àneu. - XMTLA
Museu de Guissona. - XMTLA
Museu Comarcal Urgell-Tàrrega. - XMTLA
Museu de la Noguera. - XMTLA
Instal·lació al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. - XMTLA
Dins del seu ampli historial com a humanista i impulsor de polítiques culturals, sobretot des que el 1917 va guanyar per oposició la plaça d’arxiver municipal de Barcelona, l’historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg de Cervera Agustí Duran i Sanpere (1887-1975) va tenir un paper crucial en la creació dels museus locals de les comarques de Lleida. Per reivindicar aquesta tasca específica, així com també el seu intens treball d’estudi i de salvaguarda del patrimoni cultural, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran acaba d’estrenar l’acció conjunta Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic, que es tradueix en instal·lacions de caràcter divulgatiu que es poden visitar en sis equipaments museístics de Ponent. De fet, cadascun posa en relleu la relació que va tenir en el seu dia Duran i Sanpere amb aquests espais: el Museu de la Noguera a Balaguer, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el Museu de Guissona, el Museu de Lleida i el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega.
Amb aquesta acció, comissariada per l’antropòleg i museòleg de Cervera Lluís Bellas Melgosa, la Xarxa de Museus s’ha volgut afegir a la commemoració aquest 2025 del cinquanta aniversari de la mort d’aquest intel·lectual de la capital de la Segarra, que es va llicenciar en Lletres a Barcelona i es va doctorar en Dret a Madrid.
La instal·lació del Museu de la Noguera destaca la crida que va fer Duran i Sanpere en el pregó de la festa major del Sant Crist del 1968 per crear el Museu Històric de Balaguer. El museu exposa una còpia original del pregó i ha posat a disposició dels visitants una reproducció de consulta.
L’Ecomuseu d’Àneu remarca la relació de l’historiador de Cervera amb l’etnòleg pallarès Ramon Violant i Simorra, amb el qual va treballar per fer realitat el museu nacional més important de la cultura popular catalana: el Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, ubicat al Poble Espanyol de Montjuïc. Per la seua part, el Museu de Guissona remarca la relació de Duran i Sanpere amb l’erudit local Eduard Camps que, juntament amb els arqueòlegs Pere Bosch Gimpera i Josep Colominas, van impulsar les primeres excavacions arqueològiques a Guissona durant la dècada del 1910. Amb Josep Colominas, Duran i Sanpere també va liderar el 1915 l’excavació del Tossal de les Tenalles (Sidamon), considerada la primera intervenció arqueològica científica en un poblat ilergeta. El Museu de Lleida exhibeix una trentena de peces d’aquella excavació i, a més, destaca la seua obra icònica Els retaules de pedra (1932-1934), en la qual va documentar retaules dels segles XIV i XV, entre els quals sobresurten els conjunts de la denominada Escola de Lleida.
El Museu de l’Urgell-Tàrrega mostra la relació constant de l’historiador amb la ciutat i la comarca, amb una empremta visible en projectes de conservació monumental com el del Palau dels Marquesos de la Floresta o el redescobriment de la imatge de Sant Eloi.
Finalment, el Museu de Solsona posa el focus en el paper essencial que va tenir en la protecció del patrimoni cultural del país durant el període de la Guerra Civil.
