“Si la demanen, cantaré ‘Cuques i feres’!”

Durant aquest Nadal no ha deixat de sonar a TV3 la nadala de l’ajuntament de Barcelona Un cor que batega, que interpretava una coral de quaranta veus. L’autor, Irieix, apareixia en les primeres escenes de l’espot arrancant la cançó amb el ja popular Cuques i feres, un cor que batega... “És molt bèstia el poder de la televisió. Ja m’esperava que la campanya em donés projecció, però no tanta com el que està passant”, va reconèixer a SEGRE aquest cantautor de Granollers, que demà divendres actuarà al Cafè del Teatre de Lleida (22.00 h, 13 €/10 €). Serà un dels primers concerts de la gira del seu nou projecte discogràfic, Irieix I El Geperut, que va presentar al setembre al Mercat de la Música Viva de Vic i el mes passat en concert a Barcelona. Un espectacle pop-rock amb un marcatge i singular component teatral, en el qual el cantautor apareix en escena amb una gran motxilla transformada en gepa i en la qual, simbòlicament, va acumulant els desamors i desencants que retrata en les cançons d’aquest àlbum conceptual.

“Un company de classe de quan estudiava cine i que ara té una productora em va proposar l’encàrrec de la campanya nadalenca de la capital catalana. Va ser tot un repte perquè jo no tenia gens clar allò de compondre una nadala, vaig pensar que m’aniria gran, però el resultat ha estat increïble”, va explicar Irieix. I és que ara ja la hi demana el públic en els seus directes. “Sí, sí, actuaré al Cafè del Teatre en format de banda presentant els temes del disc, però també tenim preparada la versió del Cuques i feres i, clar, si Lleida la demana, la tocarem!”, va assegurar l’artista.

“El meu personatge en escena és com una espècie de Frankenstein, una idea entre el teatre musical i la performance de rock”, va explicar sobre la seua singular proposta, la més original del pop català en els últims anys, carregada de capes d’electrònica, seguits i música caribenya imaginària, que ell mateix va qualificar de “sisagalàctica”. I com a colofó, amb algunes cançons en castellà, amb accent uruguaià!: “Així m’és més fàcil dir coses que em resulten molt llunyanes.”

La de demà no serà la seua primera visita a Ponent. L’octubre passat va actuar en la clausura del Festival Saó, al Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, al Pallars Sobirà. “Ens ho passem molt bé; aquí a Lleida serà un entorn diferent”, va comentar.

“Volien posar-me Irieix, però la meua àvia va dir que Lluís era més fàcil”

Fora dels escenaris, Irieix es diu en realitat Lluís Margarit, nascut a Granollers el 1994 i amb formació professional com a tècnic de so de cine i televisió. “Irieix, un nom d’origen francès, era el que em volia posar la meua mare al nàixer, però l’àvia no ho veia gens bé, deia que era molt difícil i que el millor era posar-me Lluís, com l’avi”, va recordar entre somriures el cantant, que ara s’ha tret com una espineta que tenia clavada adoptant-lo com a nom artístic, perquè “sempre m’ha agradat molt”.