Dos pintures amb molta història

L’habitual món plàcid de l’art es transforma en ocasions en terreny adobat per a les polèmiques, sobretot quan existeixen subhastes i valoracions econòmiques pel mig. L’última té per protagonista una de les pintures mestres del pintor modernista barceloní Ramon Casas (1866-1932), La Sargantain, una tela que va pintar el 1907, amb la qual va participar aquell any en la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona i que va guanyar el premi del certamen, dotat amb 2.000 pessetes pel Cercle del Liceu, que es va quedar l’obra per a la seua col·lecció artística. Més de cent anys després, apareix ara al mercat de l’art (d’una col·lecció privada de Madrid) una pintura desconeguda fins al moment que se subhastarà el proper 18 de març a la casa Setdart de Barcelona, descrita com una “primera versió per a una de les obres més seductores i provocatives de tota la carrera de Ramon Casas, La Sargantain”. Qui ho afirma no és un aficionat fútil, sinó l’historiador de l’art i galerista lleidatà Adrià Codina, pèrit especialitzat en obres d’art i antiguitats. Codina, que fa gairebé un any va obrir les portes a Lleida de l’Adrià Codina Art Gallery –precisament amb una exposició d’homenatge a Ramon Casas–, és el representant legítim dels hereus de l’artista i el delegat per la família per realitzar els certificats d’autenticitat de les seues obres. De fet, Codina és descendent familiar del pintor, ja que la seua rebesàvia era la germana petita de l’artista, Elisa Casas.

La notícia sobre aquesta tela i la subhasta no va agradar gens als actuals propietaris de La Sargantain, el Cercle del Liceu de Barcelona, que insisteixen que el seu quadre és únic i no existeixen versions prèvies. Així, la historiadora Nadia Hernández, vocal de la junta del Cercle i amb diverses publicacions sobre aquesta obra, va afirmar categòrica ahir a La Vanguardia que “de Sargantain només n’hi ha una i és la del Cercle del Liceu”.

Codina va explicar ahir a SEGRE que “mai no he posat en dubte el valor i singularitat de l’obra de Casas que conserva el Cercle, però sí que és molt probable que aquest oli aparegut ara fos una primera versió per a La Sargantain, una de les obres mestres de l’artista pel contrast de colors i la mirada desafiadora de la model”. Encara que aquesta pintura està datada el 2010 (tres anys després de la del Cercle), Codina va assegurar que “Casas no donava gaire importància a la firma i data de les seues obres; de fet, algunes van quedar als estudis i van passar a mans dels seus hereus, sense firmar, fins i tot estant acabades”. I es basa sobre això en un altre retrat, firmat aquest sí el 1906, amb la model Júlia Peraire lluint el mateix vestit que es veu en el quadre ara a subhasta. O sigui, “una obra i una altra es realitzarien en un període de temps molt proper”, va assenyalar reforçant la seua tesi que eren versions prèvies per al quadre definitiu.

Codina va afegir que “és molt probable que Casas quedés molt content amb aquesta obra del 1906 i volgués crear-ne una altra de més provocativa, centrant l’atenció en una figura central en un moment d’agonia de desig i passió. Això seria el que assoliria amb La Sargantain”. La pintura sortirà a subhasta amb un preu estimat d’entre 100.000 i 150.000 euros i Codina augura que podria assolir un rècord en l’obra de Casas.

La protagonista, Júlia Peraire, musa i posterior esposa de l’artista

La jove protagonista d’aquests olis de la polèmica té nom i cognoms. Es tracta de Júlia Peraire Ricarte, nascuda el 1888 i que va conèixer l’artista el 1905, quan ella tenia 17 anys i Casas, ja un destacat artista a Barcelona i París, en comptava 39. Júlia es va transformar immediatament en la musa més cèlebre del pintor, encarnant la imatge de la dona moderna i liberal que el modernisme buscava representar. Tanmateix, la seua relació i la diferència d’edat van xocar amb el conservadorisme de l’època. El seu matrimoni no va arribar fins al 1922, disset anys després, a l’aprofitar l’artista la mort de la seua germana gran, Montserrat, ferma opositora a aquesta relació. Com coneix bé Adrià Codina, a l’arxiu de la família Casas no hi ha una sola foto de Júlia.