La vida de pagès també té el seu art

Més enllà de la imatge bucòlica o de postal que suggereix moltes vegades el món rural, la vida i el treball del pagès (i també de la pagesa) és molt més complex. Així ho reivindica la nova exposició temporal del Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Contrapastoral, que explora la mirada de molts artistes sobre el món rural i els seus protagonistes. I així ho ha concebut el comissari de la mostra, l’historiador de l’art i director de la Fundació Viladot-Lo Pardal d’Agramunt, Pau Minguet. “Volíem mostrar al visitant les coses positives però també la complexitat i la misèria de la vida de pagès”, va explicar ahir en la presentació d’aquesta segona exposició temporal en la nova etapa del Morera, que podrà visitar-se fins al 31 de maig. El director de la pinacoteca, Jesús Navarro, va destacar precisament que Contrapastoral. Art i pagesia incideix en aquesta línia de treball del museu d’exposicions col·lectives que aborden qüestions o propostes de rellevància social des d’un punt de vista de l’art. Una setantena de peces de mig centenar d’artistes ocupen la primera planta del museu en un discurs que arranca amb la mirada posada en el paisatge i els protagonistes de l’àmbit rural; continua amb l’accent en el treball agrícola i la mecanització del camp, i culmina amb un record a la lluita històrica del pagès –des dels Segadors a l’actual revolta pagesa– i la dicotomia camp-ciutat, amb la creixent urbanització d’ambdós espais. “És una exposició propositiva i suggeridora, va donant pistes perquè el visitant vagi generant el seu propi relat”, va comentar Minguet.

Un relat que arranca amb una sorpresa en forma de videojoc. Una projecció obra de l’artista lleidatà Antoni Abad, que proposa al visitant matar fil·loxeres, l’insecte paràsit de la vinya, amb l’ajuda d’un joystick com si estigués davant una pantalla. El problema, com a la vida real, és que, encara que es matin, sempre n’apareixen de nous.

La transversalitat de llenguatges artístics és un dels atractius d’una exposició que combina pintures com la de L’alcalde d’Almatret (1910), de Miquel Viladrich (difícil de contemplar de forma habitual ja que es conserva en una sala de la Diputació) o l’escultura de fusta La mestressa pobletana (1935), de Leandre Cristòfol, amb una capella de Josep Guinovart dedicada al blat (1993) o una imatge de l’any 1988 del Canal de Seròs buit al seu pas per la Bordeta, del que va ser durant quatre dècades cap de Fotografia de SEGRE, Lleonard Delshams.