Jaume Clotet, escriptor: “Per què Excalibur és més coneguda que la Vilardella?”

“Moltes vegades, en presentacions de llibres i activitats culturals, he preguntat per Excalibur i tots coneixen aquesta espasa de la llegenda del rei Artur. Tanmateix, ningú no sap res de l’espasa Vilardella, que la llegenda explica que tenia poders sobrenaturals iguals com aquella i que, a més, existeix, es pot veure al Museu Militar de París”. 

I per això, l’escriptor, periodista i historiador barceloní Jaume Clotet (1974) ha vestit al voltant d’aquesta arma fantàstica la trama de L’espasa del rei (Columna), la novel·la amb què tanca la trilogia d’èxit que va iniciar el 2024 amb La Germandat de l’Àngel caigut i que va continuar l’any passat amb La calavera de l’apòstol. Clotet, que va presentar ahir aquest thriller històric a la llibreria La Fatal de Lleida, va explicar a SEGRE que “em sap greu que ens fixem més en el folklore anglosaxó o escandinau, mentre que menyspreem o infantilitzem les nostres llegendes, històries i mites; passa igual amb els elfs, tots els coneixen i, en canvi, pocs saben alguna cosa dels nostres minairons”. 

Per això també és un ferm defensor dels llibres d’evasió i entreteniment en català. Encara que en aquesta cas, la culpa de la trilogia va ser de la seua editora. “Quan vaig escriure La Germandat només pensava en aquell llibre, va ser l’editora la que va insistir a convertir-lo en una trilogia. També va ser un repte construir una història amb sentit i coherència en tres entregues”. 

En aquest capítol final, l’espasa del rei, vinculada a la Casa Comtal catalana –fins i tot al llegendari Otger Cataló–, pot ser la solució per matar el Maligne, tancat des de la primera novel·la en una caixa-presó a Montserrat. I amb una picada d’ullet al Pallars, on té arrels familiars l’autor, a Gerri de la Sal. “Els amics d’allà sempre em demanen que surti el territori, per això aquí apareix un ferrer d’Ainet de Besan, a la Vall Ferrera”, va destacar Clotet.