El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó inadmet la querella dels exconsellers catalans contra la magistrada per Sixena

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha acordat no admetre a tràmit la querella per delicte de prevaricació presentada per cinc exconsellers de Cultura de la Generalitat contra la magistrada Rocío Vargas, el Govern d'Aragó i l'Ajuntament de Sixena. Els magistrats no observen cap delicte en els fets exposats i destaquen que la jutgessa va complir correctament les seves funcions en executar la sentència de devolució de les pintures murals del Monestir de Villanueva de Sixena.

Laura Borràs Castanyer, Lluís Puig Gordi, Joan Manuel Tresserras Gaju, Àngels Ponsa Roca i Ferran Mascarell Canalda van presentar la querella el 24 de març de 2026, acusant la magistrada i representants de les administracions aragoneses de prevaricació. Els querellants consideraven que l'execució forçosa de la sentència constituïa un delicte, argumentant que els autos dictats per la jutgessa conformen la consumació del mateix. La sentència original, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Osca el 4 de juliol de 2016, va condemnar el MNAC a restituir les pintures a la sala capitular del monestir, i va ser ratificada pel Tribunal Suprem el 27 de maig de 2025.

En la seva resolució, els magistrats argumenten que "quan la magistrada querellada, davant l'incompliment voluntari per part dels condemnats, dóna lloc a l'execució forçosa del que s'ha acordat en sentència ferma, no només actua legítimament en l'exercici de la seva funció, sinó que respecta i dóna compliment al que ordenen els articles 669 i següents de la Llei d'Enjudiciament Civil".

Compliment de l'obligació jurisdiccional

El tribunal subratlla que el dictat de les resolucions necessàries per al compliment forçós de l'acordat prèviament és plenament ajustat a dret. Els magistrats afegeixen que la magistrada va complir "la seva obligació d'executar el que judicialment s'ha ordenat" i conclouen que "no es pot considerar que la seva actuació pugui suposar la comissió del delicte de prevaricació pel dictat d'una resolució injusta".

Absència d'indicis delictius

La resolució és contundent en afirmar que "no es pot observar, ni en els fets que narren, ni d'ofici, l'existència d'indici algun de delicte". Per contra, el que queda evidenciat és "el recte compliment per part de la magistrada querellada de les obligacions pròpies de la seva funció jurisdiccional, resumides en els articles 117 de la Constitució i 2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, de jutjar i fer executar el jutjat".

Possibles sancions per abús processal

Atesa l'absoluta falta de fonament sobre la possible existència dels delictes imputats, els magistrats del TSJA consideren que pot existir un abús o mala fe processal en l'ús de l'instrument procedimental de la querella. Per aquest motiu, han acordat l'obertura de peça separada per examinar si ha existit abús de dret o mala fe processal en el querellant, la qual cosa podria comportar la imposició d'una sanció que oscil·la entre 180 i 6.000 euros.

Desestimació de la querella per injúries i calúmnies

L'auto també denega donar llicència a l'Ajuntament de Sixena per iniciar un procediment penal per delictes d'injúries i calúmnies contra els exconsellers, ja que no existeix objecte de la querella en no incloure's cap procediment penal. Contra aquest auto només es pot presentar recurs de súplica en el termini de tres dies davant la mateixa Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó que ha dictat la resolució.