Joana Pena-Tarradelles: «Si parla en la seua llengua, el pacient té més confiança»

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra constata que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics i de la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta les persones d’origen immigrant, sinó també autòctons amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països. La investigació és de la lleidatana Joana Pena-Tarradelles, que mostra per primera vegada l’impacte que té utilitzar el castellà a l’atendre pacients catalanoparlants.

En què consisteix el seu estudi?

Es tracta de la primera part d’un estudi que porto a terme per a la meua tesi doctoral sobre la discordança lingüística en l’atenció sanitària.

Què inclou aquesta primera part?

He dut a terme una revisió bibliogràfica de diversos estudis que s’havien fet en diferents països del món sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística, que és que el pacient no sigui o no pugui ser atès en la seua llengua de preferència. També he analitzat les conseqüències que s’han detectat en aquest àmbit. Tanmateix, ho he fet de manera diferenciada.

De quina manera?

En els estudis es tractava de manera conjunta la població migrant i l’autòctona bilingüe, com podria ser el cas dels francòfons al Canadà, els suecòfons a Finlàndia o els gal·lesoparlants al Regne Unit. És una cosa que a mi no em sembla comparable, de manera que he dividit els estudis d’ambdós grups poblacionals.

Quines diferències hi pot haver?

En les persones migrants podem trobar dificultat de la llengua però també elements culturals, afegits, menys formació acadèmica, entre d’altres. Al diferenciar els estudis, podem veure si aquestes discordances lingüístiques tenen conseqüències només en la població migrada o també en l’autòctona més o menys bilingüe.

I a quines conclusions s’arriba?

En la població d’origen migrant els articles analitzats apunten que fan menys comentaris, se senten menys escoltats, amb menys adherència als tractaments, pitjors diagnòstics, més errors mèdics, proves innecessàries o més temps a l’hospital. En canvi, en el grup lingüístic minoritari autòcton, com els francòfons del Canadà, sí que es detecten més complicacions, més temps d’ingrés, pitjors diagnòstics o entendre pitjor les instruccions del personal sanitari. També es detecten més malentesos en aquest grup a Finlàndia.

Això significa que encara que aquestes persones siguin bilingües no es garanteix una bona atenció sanitària?

Encara que aquestes persones siguin bilingües, descriuen millor el dolor si ho poden fer en la seua llengua. Això els ajuda a tenir menys ansietat i estrès pel fet de poder expressar-se en la seua llengua. També els fa sentir-se més còmodes dins de la consulta i tenir més connexió de confiança amb el personal sanitari. Això es dona fins i tot en estudis de Gal·les i el País Basc.

Podria explicar algun cas concret?

Recordo un cas d’un estudi del Canadà d’una persona que assenyalava que “jo soc perfectament bilingüe, però no quan tinc dolor”.

A més, aquesta discordança lingüística afecta més col·lectius vulnerables com nens i persones grans.

Sí, això s’ha vist en algunes investigacions pioneres com a Gal·les i el País Basc, en grups que tenen més dificultats comunicatives i que necessiten o els va millor poder fer-ho en la seua llengua.

I ara està treballant en la segona part, que estudiarà per primera vegada si hi ha aquesta afectació a Catalunya.

Sí, de moment de no s’ha fet cap estudi sobre quines conseqüències pot tenir o no el fet de no poder rebre atenció sanitària en català per als catalanoparlants.

Podria avançar alguna de les hipòtesis?

Encara és molt aviat, perquè falta analitzar bé les dades recollides, però sí que estem veient alguns elements dels altres estudis que es donen també a Catalunya.

Es dona per entès que un catalanoparlant també pot ser atès en castellà?

Sí, pot passar. I precisament el que pretén aquest estudi és saber si, com passa en altres països, la capacitat d’expressió en les dos llengües no és la mateixa i això pot tenir un impacte en l’atenció sanitària que reben. De fet, ja hem trobat exemples de persones que no se senten tan còmodes parlant en castellà com en català.

Es podria extrapolar a altres àmbits com la Justícia o l’administració?

Seria molt interessant que s’estudiés per veure si el fet d’expressar-te en una altra llengua que no és la teua de preferència pot afectar la teua defensa, per exemple.

Es necessita més investigació?

Falten més sociolingüistes i més recursos. Primer, per poder tenir una estabilitat laboral i facilitar l’accés a la investigació. A més, fer investigacions sobre l’ús de la llengua. Si no s’investiga de forma constant, no podem veure com evolucionen aquests usos per poder adaptar les polítiques lingüístiques i actuar de manera concreta i precisa.