Sixena, entre factures i reclamacions

El passat dia 12, la Generalitat va presentar al Govern d’Aragó una reclamació extrajudicial de 791.119 euros en concepte de la compra i les despeses de conservació i restauració de les obres d’art del Museu de Lleida i el MNAC traslladades al monestir de Sixena el 2017. Aquesta setmana, l’executiu aragonès va respondre que en fan cas omís i que, si volen, que acudeixin als tribunals. Aquesta picabaralla va ocultar una altra reclamació menys mediàtica i més singular. I és que tant el MNAC com la Generalitat també van enviar burofaxs per reclamar una compensació econòmica, entre altres, a la monja Virginia Calatayud, l’única de l’Orde de Malta que queda en vida a Espanya. Com va destacar divendres Vilaweb, sor Calatayud “va jugar amb foc amb Sixena i ara pot cremar-se”. Aquesta religiosa de clausura del monestir de Sant Joan d’Acre, a Àlaba, convivia fins al setembre de l’any passat amb sor Isabel Angulo, que va morir als 97 anys i que era l’última monja de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que quedava en vida i que havia viscut al monestir de Sixena fins que la comunitat el va abandonar als anys 70 per l’estat ruïnós de l’edifici.

Calatayud es va erigir en legítima representant de l’orde religiós a Espanya i va ser qui va donar poders al Govern d’Aragó per acudir a la justícia i reclamar les 44 obres d’art que conservava el Museu de Lleida, a més d’una altra dotzena que van ser també entregades des del MNAC.

L’historiador de l’art lleidatà Albert Velasco, expert i bon coneixedor del rerefons de tota aquesta història, es preguntava ahir “qui sortirà ara al rescat d’aquesta senyora? Algú haurà de respondre per ella”. Esclar que la reclamació d’aquests gairebé 800.000 euros encara no ha arribat a seu judicial. Velasco té clar que “aquesta reclamació extrajudicial ha de ser el pas previ perquè les administracions catalanes acudeixin als tribunals, i no s’entendria de cap altra forma”. De fet, posa l’accent en el recent requeriment d’inactivitat presentat davant de la Generalitat per la Comissió de la Dignitat perquè reclami el que es va pagar per aquell conjunt d’obres d’art als anys 80 i 90, un total de 50 milions de les antigues pessetes, a més de les despeses de conservació i restauració. “Crec que aquesta reclamació de la Generalitat ha obeït a l’acció de Comissió de la Dignitat perquè es tracta de diners públics i l’administració catalana està obligada a reclamar-ho; si no ho fessin fins i tot se’ls podria acusar de prevaricació”, va explicar Velasco.

De tota manera, l’historiador i exconservador del Museu de Lleida va recordar que, per estrany que sembli en aquest litigi, encara queda un assumpte judicial de caràcter econòmic que sembla que hagi quedat oblidat en un calaix. I és que l’any 2016 el consorci del Museu de Lleida va presentar una demanda de gairebé 360.000 euros per les despeses de conservació de les 44 obres d’art davant d’un jutjat de Rubí, partit judicial en el qual figura Valldoreix, l’última residència oficial de les monges santjoanistes després d’abandonar Sixena. El jutjat va sobreseure la reclamació el 2017 a l’estimar la falta de personalitat jurídica de l’orde religiós i assegurant que totes les monges ja havien mort. Tanmateix, després del recurs presentat davant de l’Audiència de Barcelona, aquesta va revocar el 2018 la decisió i va ajornar la resolució sobre aquesta reclamació econòmica fins que el Tribunal Suprem es pronunciés sobre aquella polèmica compravenda de la Generalitat. El Suprem va tancar l’assumpte el gener del 2021 a favor d’Aragó, però des d’aleshores no s’ha sabut res d’aquella petició del museu. “I ara hi haurà dos reclamacions en paral·lel?”, es qüestiona Velasco.