Coia Valls, escriptora: «La Sagrada Família és un símbol col·lectiu del país»

L’escriptora reusenca Coia Valls (1960) ha tornat a endinsar-se en la novel·la històrica amb El somni de Gaudí (Rosa dels Vents), un relat que recorre més d’un segle de la construcció de la Sagrada Família a través de cinc generacions d’una família barcelonina, mostrant tant la genialitat de Gaudí com les vides anònimes que van fer possible la seua obra. Valls va presentar ahir el llibre a la Caselles de Lleida, acompanyada de la periodista de Lleida TV Mariví Chacón.

Què va ser el que la va impulsar a convertir la Sagrada Família en l’eix central de la seua novel·la?

Encara que és una novel·la històrica, volia anar més enllà del relat oficial de la construcció de la basílica. Tota la informació relacionada amb els 144 anys d’història del temple està rigorosament documentada, però necessitava una mirada més humana. Per això vaig crear una saga familiar de cinc generacions que creixen en paral·lel al temple. A través d’ells podem recórrer la història de Barcelona i la transmissió de la memòria d’una generació a l’altra.

Per què va triar aquest i no un altre monument destacat de Catalunya?

M’atreuen els personatges complexos i els espais amb múltiples capes de lectura. La Sagrada Família és molt més que un edifici, és un símbol col·lectiu del nostre país. No representa únicament el somni de Gaudí, sinó també l’esforç, la fe, les renúncies i les aspiracions de milers de persones.

Ha comentat que sent una connexió especial amb Gaudí.

Existeix una connexió emocional i cultural. Ambdós som de Reus i des de petita vaig escoltar parlar de Gaudí en el meu entorn. Però, més enllà d’això, crec que compartim una manera de veure el món. M’interessa la seua mirada interrompuda, la seua observació dels detalls i la seua relació amb la naturalesa, elements que també van ser fonamentals en la seua manera d’entendre l’arquitectura.

Ha descobert algun aspecte de la vida del geni que l’hagi sorprès durant el procés?

Moltíssims. Com més investigues, més conscient ets de la complexitat de la seua figura. Crec que un dels assoliments de la novel·la és que el lector torna a mirar la Sagrada Família d’una altra manera, entenent no només l’edifici, sinó també tot el que ha succeït entre pedra i pedra durant més d’un segle.

A la novel·la concedeix un paper destacat a les dones. Què volia reivindicar a través d’aquests personatges?

Volia donar visibilitat a moltes dones que han quedat fora dels relats oficials. Elles van sostenir famílies, van ajudar a tirar endavant projectes col·lectius i van assumir nombroses renúncies. La història de la Sagrada Família també és la d’aquestes dones anònimes.