Identifiquen el canonge autor d’una traducció al català d’un text a Tortosa d’entre el 1210 i el 1215

Una homilia en català que es conserva a l’arxiu de la catedral de Tortosa podria ser entre cinc i deu anys més antiga que les conegudes Homilies d’Organyà. Així ho revelen els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix en un dels articles centrals que publica el nou número de la revista Urgellia, de la Societat Cultural Urgel·litana del bisbat d’Urgell. El número 21 d’aquesta publicació d’estudis d’història, art i patrimoni es va presentar ahir al seminari diocesà de la Seu, en un acte presidit pel bisbe, Josep Lluís Serrano.

Al seu article, Alturo i Alaix identifiquen l’autor de la traducció i còpia al català de l’única homilia en aquesta llengua de l’homiliari provençal de Tortosa, “el mestre Duran, un occità procedent amb tota probabilitat de la canònica de Sant Ruf d’Avinyó i instal·lat inicialment a la catedral de Tortosa”.

Així mateix, necessiten el moment en què es va fer aquesta traducció i còpia simultània, entre els anys 1210 i 1215, “cosa que permet situar amb més precisió la data de les Homilies de Tortosa dins del primer decenni del segle XIII”.

Alturo i Alaix afirmen per tant que aquest document “és uns cinc o deu anys anterior a les Homilies d’Organyà”, un dels textos literaris més antics escrits en català, que ambdós investigadors situen entorn del 1220.

Sobre aquest canonge, Alturo va explicar a SEGRE que “és el primer testimoni més segur dels primers textos escrits en català del qual es pot determinar autor i data concreta”. Això sí, a l’article precisen que aquest mestre Duran va acabar ingressant finalment com a canonge a Santa Maria d’Organyà i asseguren que aquesta institució religiosa de l’Alt Urgell “es manté com a centre pioner de tot Catalunya en la producció de textos escrits en català”.

Afegeixen en aquest sentit que “amb aquesta troballa es confirma que Santa Maria d’Organyà i altres institucions eclesiàstiques del bisbat d’Urgell, entre les quals la mateixa catedral de Santa Maria, van ser uns activíssims centres en els inicis i consolidació del català com una nova llengua d’expressió escrita”.

Alturo va destacar, d’altra banda, que “va ser el primer patriarca de les lletres catalanes que té el mèrit de no ser català d’origen, era provençal”.

Paleògraf, filòleg i historiador, Jesús Alturo (el Pont de Suert, 1954) va rebre el 2021 la Creu de Sant Jordi per la seua aportació a la història de la literatura i l’art romànic de Catalunya. La barcelonina Tània Alaix també és doctora de Paleografia i Diplomàtica.