FiraTàrrega i Dansàneu es consoliden entre l’elit dels esdeveniments de l’Estat, mentre l’oferta cultural de Lleida només supera la d’Albacete

Dos esdeveniments escènics de la demarcació de Lleida, FiraTàrrega i Dansàneu, s’han consolidat entre les convocatòries culturals de més relleu a l’Estat, segons conclouen els panelistes de l’Observatori de la Cultura que convoca la Fundació Contemporània, que també certifiquen un declivi de l’atractiu de la capital.

Dos de les principals cites culturals del calendari lleidatà, FiraTàrrega i Dansàneu, han resultat ser-ho també a escala estatal. L’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània situa l’esdeveniment teatral de la capital de l’Urgell com el vuitè dels festivals de teatre “imprescindibles” de tot l’Estat, empatat amb el d’Otoño de Madrid. I inclou la convocatòria escènica pallaresa en el top 20 de les propostes de l’àmbit rural, en el nivell d’“excel·lent” que comparteix amb altres del nivell de Sonorama (Aranda de Duero, Burgos) o del gallec Cultura no Camiño, i només és un esglaó per sota d’altres com el Sierra Sonora riojà o el Landarte navarrès.

L’estudi es basa en les aportacions d’un panel de 443 professionals de la cultura, un 46% d’entitats públiques, un 37% de privades i el 17% restant d’independents.

“En aquest informe figuren més de 500 propostes culturals de tot Espanya, assenyalades pels panelistes com les millors en les diferents categories proposades”, assenyala en aquest sentit l’anuari. I aquestes dos lleidatanes s’han colat, o més aviat consolidat, entre les de més relleu.

Així, FiraTàrrega apareix com el tercer festival de teatre de Catalunya, després del Grec barceloní i el Temporada Alta de Girona i Salt; com el desè esdeveniment cultural del país, empatat en la valoració amb el Sónar, i com el número 65 a escala estatal.

L’estudi defineix FiraTàrrega, que celebra del 10 al 13 de setembre la 46a edició, com “el gran aparador internacional del teatre de carrer”. I es refereix a Dansàneu com un festival que “uneix l’ancestral i el nou, la tècnica i l’emoció”, i que “converteix el moviment en un llenguatge comú entre veïns, artistes i viatgers”.

“És il·lusionant que companys que es dediquen a la cultura ens donin suport. Aquests rànquings ajuden a visibilitzar gent que té projectes molt potents”, explica Rut Martínez, la directora de Dansàneu, que aquest any assoleix la 35a edició.

Dansàneu ofereix aquest any actuacions en 27 ubicacions en espais públics i privats de diferents nuclis dels quatre municipis de les Valls d’Àneu (Alt Àneu, Esterri, la Guingueta i Espot). “És una burrada de producció, però alhora és una injecció: la gent gaudeix quan veu les seues places, les seues esglésies (les cedeix el bisbat d’Urgell) i els seus prats condicionats amb propostes escèniques de primer nivell.”

“La gent es mereix poder accedir a propostes culturals de primer nivell amb independència del seu codi postal”, reivindica Martínez, per a qui “una de les claus d’aquest format és la relació directa entre equip i professionals. Això fidelitza la gent, que vol repetir. Treballem pensant en tipologies de públic i d’artistes de proximitat. Dansàneu és un festival totalment professional que s’organitza amb els pobles”.

“Hi ha una reivindicació d’una realitat rabiosament actual, més enllà d’allò bucòlic, que ofereix als artistes molt per crear i que genera sentiment de comunitat”, reforça.

L’aparent declivi de la capital, Lleida

“Es podrien fer millor les coses, esclar, però no crec que estiguem a la cua. Hi ha ciutats amb un panorama desolador”, assenyala el crític cinematogràfic de SEGRE, Juan Ferrer, que planteja que “cal atansar-se a les coses que es fan. La cultura és molt complexa, i cal saber si [els autors de l’estudi] tenen un coneixement real de tot el que es fa a escala local”.

Es refereix a l’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània, en què l’apartat de ciutats situa Lleida en la penúltima posició de l’Estat, empatada amb Cartagena i Castelló i només per sobre d’Albacete, quant a la “qualitat i innovació de l’oferta cultural”. La capital de Ponent perd cinc llocs en aquest rànquing. “Aquesta asseveració és molt delicada. Cal saber el que es fa a la capital i també en el seu entorn”, anota Ferrer.

En el calendari cultural de Lleida conviuen esdeveniments consolidats com la Fira de Titelles (un referent d’àmbit internacional), Animac, Jazz Tardor o la programació de l’Auditori, amb apostes de risc que es mantenen a la superfície com l’Espai Funàtic i les sales de música i tres enclavaments museístics de presència com el Diocesà i Comarcal, el Morera i la Panera.

També es perden efectius, com la Mostra de Cinema Llatinoamericà, que va dirigir Ferrer, i ningú acaba de trobar la tecla per gestionar-ne d’altres com la Llotja, que “potser sigui un monstre massa gran per a la ciutat”.

Juntament amb això, destaca Ferrer, estan sortint escriptors i, en lloc de tancar-se llibreries, se n’obren. “La cultura és molt complexa”, remarca, “i cal veure com funciona cada àmbit. Per exemple, jo no sé si Lleida necessita un teatre municipal però sí que veig que és una pena tenir allà tancat el Principal”.

“No dic que Lleida sigui un jardí però tampoc és un erm. Es fan moltes coses i la gent hi va. Cal estar agraït del que es fa, més que criticar-ho, però caldria plantejar-se si el públic de la ciutat pot assumir tantes activitats culturals com es programen”, planteja el crític, que advoca per evitar contraprogramacions, definir públics objectiu i diversificar el finançament.