LLENGUA
L’occità, vint anys oficial a Catalunya i commemorat amb la Pujada al Port de Salau
Centenars de persones reivindiquen a 2.100 metres l’ús social de la llengua
Els participants van arribar dels dos vessants del Pirineu.
Unes 700 persones de tot Catalunya i d’Occitània es van citar ahir a 2.100 metres d’altitud en el marc de la Pujada al Port de Salau, que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja. La 39a edició de l’esdeveniment, que suposa la trobada per excel·lència entre catalans i occitans, aquest any va commemorar el 20è aniversari de l’oficialitat de l’occità a Catalunya i va reflexionar sobre si aquest reconeixement brinda prou protecció a la llengua.
També es va homenatjar Enric Garriga en el marc del centenari del seu naixement. Garriga va ser una de les persones que van tenir un paper rellevant en l’oficialitat de l’occità i un dels fundadors del Centre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
L’oficialitat de l’occità es reconeix a l’Estatut de Catalunya del 2006. “A França, la llengua occitana no està reconeguda i, en canvi, a Catalunya, sí. Tanmateix, es tracta d’una llengua que ha retrocedit molt”, va explicar la presidenta del CAOC, Esther Lucea, que també va mostrar “preocupació” per la situació del català. Va concloure que “el reconeixement d’una llengua no és suficient si no se’n fa un ús social”.
L’objectiu de la Pujada és la reivindicació del Pirineu com a nexe d’unió entre els que habiten a ambdós costats. Per falta de comunicacions, és obligat pujar a peu.
Des de la part catalana, es pot accedir pel refugi del Fornet, a uns 4 quilòmetres amb un desnivell de 710 metres, i per l’aparcament del pont de Perosa, a uns 6 i mig amb un desnivell de 620 metres. D’altra banda, els occitans han de passar pel vessant de l’Arieja i Salau, una ruta de més de quatre hores i un desnivell de mil metres.
Durant la jornada, cap al migdia s’hissen les banderes catalana i occitana per donar pas als parlaments de les entitats organitzadores tant del Pallars Sobirà com de l’Arieja.
A continuació, els participants comparteixen elements culturals i gastronòmics d’ambdós territoris com són la música, la dansa, el vi i el formatge, entre d’altres. La jornada finalitza amb el Cant dels adeus i una foto de família. Una de les novetats de l’edició d’aquest any ha estat la participació dels castellers de Tolosa.
