Centenària mirant al futur

Però la de Maials no ha sigut mai només una empresa. Va començar amb tres àmbits d’actuació: l’econòmic, el cultural i el social. En l’econòmic, parlem de la producció d’oli, però també del germen del que avui és la secció de crèdit, anomenada el 1917 “caixa popular d’estalvis i préstecs”.

En el cultural, destaca el seu diari propi, en el qual no només es publicava el balanç de la cooperativa, sinó també un altre tipus d’informacions, incloses les defuncions.

Centra la seua activitat en la producció d’oli i ametlla i, en menor mesura, cereals

La cooperativa de Maials factura anualment entre 6,5 i 7 milions, el gros per oli i ametlles

En el social, s’incloïen els anomenats “socors mutus”, que preveia suports als més desfavorits, com viudes de socis sense capacitat econòmica.

En cent anys de vida, és difícil poder resumir en unes quantes dates les claus de la seua etapa, però algunes poden ser el 1971, quan es va crear la secció de cereals, amb la construcció d’un graner, o el 1978, quan van passar del sistema d’extracció d’oli amb el mètode tradicional de premsa hidràulica al continu de centrifugació, la qual cosa va suposar un abans i un després per a la cooperativa.

La secció de l’ametlla, per la seua part, va fer els primers passos el 1984, però el seu impuls definitiu data del 1989. A més, el 1975 va ser una de les cooperatives fundadores de la denominació d’origen Garrigues (que va nàixer com a DO Borges Blanques), a l’igual de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i de la ja extinta Caixa Rural de Lleida. Forma part, al costat d’unes altres nou cooperatives, de l’Organització de Productores de Fruita Seca de les Garrigues. Són mostres que aposta per allò de “la unió fa la força”.

Amb tot, la cooperativa era i és la gran indústria de la població i, de fet, avui agrupa uns 760 socis, dels quals més de 500 són productors i la resta, col·laboradors.

Al voltant del 60 per cent de les hectàrees dels socis reguen per degotador del Segrià Sud. La resta està encara en secà i almenys una part podria adherir-se al canal Segarra-Garrigues.

Segura explica que està feta la concentració parcel·lària, les basses i fins i tot el sistema de bombatge, però falta la distribució a les finques del regadiu, lligada al compromís d’adhesió d’un percentatge de pagesos. Assegura que el regadiu ha permès la incorporació de joves a l’activitat agrària i que la cooperativa s’asseguri una producció d’uns 950.000 quilos d’oli d’oliva, com en l’última collita, que pot arribar al milió o fins i tot una mica més, si parlem d’un bon any de precipitacions en secà.

La cooperativa, que factura anualment entre 6,5 i 7 milions d’euros, agrupa la producció d’unes 5.000 hectàrees d’oliveres, unes altres 1.750 d’ametllers i una porció més reduïda de cereals, que aporten entorn d’1 milió de quilos d’ordi anuals.

El regadiu, assegurança de producció i aval de futurEl president de la cooperativa de Maials, Josep Segura, afirma que el regadiu ha permès en els últims deu anys duplicar la producció mitjana de l’entitat. Però no només això, sinó que també ha donat estabilitat a la collita, evitant les dents de serra generades per la meteorologia, en especial pels episodis de sequera.