SEGRE

ESNOTICIA

Lleida ultima la campanya de la fruita més difícil malgrat gestionar menys temporers

En el punt àlgid de la temporada, hi ha hagut un miler d'afiliats menys a la Seguretat Social || Unes deu mil persones tenen encara ocupació en la recollida i manipulació a Pla, Noguera i Urgell

Imatge de treballs de recol·lecció de pomes dijous passat en una explotació de Bell-lloc d’Urgell.

Imatge de treballs de recol·lecció de pomes dijous passat en una explotació de Bell-lloc d’Urgell.JOAN GÓMEZ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La d’aquest estiu està sent la campanya de la fruita més atípica i difícil que viu el sector de la província de Lleida. La lluita contra la pandèmia ha disparat els costos de recol·lecció en aproximadament 3.000 euros per explotació, com ha publicat SEGRE, i ha multiplicat els problemes per als agricultors i els municipis fructícoles.

Tot plegat a pesar que la caiguda de la producció s’ha traduït en una menor necessitat de mà d’obra a gestionar tant a les finques com a les centrals. El mes passat, en ple pic tradicional de contractacions, l’afiliació a la Seguretat Social reflectia un miler de cotitzadors menys que l’any passat en el règim especial agrari com a assalariats.

Els pagesos esperen conèixer liquidacions per saber la rendibilitat

En aquests moments, la pressió laboral ha baixat i si es calcula que per la campanya poden passar en algun moment fins a 30.000 o fins i tot 35.000 persones, depenent dels anys, ara hi estarien treballant de l’ordre de 10.000. L’avanç de la maduració de moltes varietats de la fruita dolça que es conrea a Ponent s’ha traduït en el fet que molts pagesos ja han acabat la seua feina amb uns quinze dies d’avanç respecte a altres anys. De fet, ara la campanya es concentra a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera, en especial amb la recollida de la poma.

La producció de fruita de pinyol tardana és molt baixa i està registrant repunts de preus als mercats.

En aquest context, la situació de la campanya i la seua gestió en matèria laboral té poc a veure amb els problemes als quals es va haver d’enfrontar en especial el Baix Segre en els primers compassos de la campanya. Com va dir l’alcalde d’Acarràs, Manel Ezquerra, en bona mesura s’han sentit “conillets d’índies” en la lluita contra la Covid.

Els municipis que estan vivint avui la campanya compten amb l’experiència del Baix Segre, on els ajuntaments s’han gastat 600.000 euros només a preparar instal·lacions per a l’aïllament de personal en cas que fos necessari en plena pandèmia. Però també tenen a favor que la pressió per nombre de persones treballant és molt diferent.

Bona part dels temporers que eren a Lleida al juliol o a l’agost ja han deixat Ponent per anar-se’n a treballar a altres campanyes. La verema assumeix bona part d’aquesta mà d’obra i posteriorment n’arribaran altres com la dels cítrics o l’oliverera en diferents punts de l’Estat.

Per la seua banda, els pagesos encara desconeixen els preus als quals cobraran la fruita i són molts els que temen que serà difícil aconseguir una rendibilitat digna.

La combinació de baixa producció i increment de costos pot fer difícil un any més que aconsegueixin tancar comptes amb bons resultats.

tracking