Els treballadors han perdut una mitjana de 1.410 euros de poder adquisitiu des del 2018

Un treballador mitjà ha perdut al voltant de 1.410 euros de poder adquisitiu de mitjana des del 2018 a causa de la pujada acumulada dels preus i l’efecte de la progressivitat en fred induïda per la no-deflactació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), segons destaca un informe elaborat per l’Institut Juan de Mariana.

L’efecte directe de la inflació i la decisió de no indexar l’Impost sobre la Renda ni les cotitzacions per descomptar la pujada dels preus han resultat en un impost del 123 per cent sobre la millora salarial que podrien haver obtingut els contribuents, en cas que els preus s’haguessin mantingut estables i l’IRPF hagués estat actualitzat segons l’IPC.

En els últims sis anys la inflació acumula un increment del 21,3%. En el cas dels aliments, la pujada observada ascendeix al 37,9%. “És l’escalada més gran dels preus de les tres últimes dècades”, denuncia l’Institut. Si es mesura la inflació subjacent, s’ha incrementat un 18,8%.

I encara que en aquest temps els salaris s’hagin revaloritzat entorn d’un 22,2% en termes nominals la seua evolució una vegada s’ajusten els preus aporta una millora testimonial, amb prou feines d’un 2%, segons els càlculs de l’Institut. “El que a priori són 6.013 euros d’increment salarial són tot just 663 euros de millora del poder adquisitiu, de manera que la inflació ha absorbit el 89 per cent de la pujada”, calculen els experts, que assenyalen que a això cal sumar-hi el pagament d’impostos.

Aquesta situació deriva en una pèrdua del poder adquisitiu malgrat que, segons destaca l’últim Monitor d’Oportunitats i Satisfacció en l’Ocupació elaborat per Adecco, el salari mitjà nominal a Espanya va tenir un increment interanual del 3,8 per cent el 2024, fins a assolir els 1.987 euros mensuals de mitjana, marcant un nou màxim històric que dona continuació al camí alcista que es va iniciar el 2021. Amb tot, aquest increment és el segon més baix dels últims quinze trimestres, només darrere del 3,4 per cent registrat durant el segon trimestre del 2021.

D’altra banda, l’informe també destaca que el nivell de renda per càpita dels espanyols suposava el 91,3 per cent de la renda mitjana europea el 2018. Des d’aleshores, aquesta rúbrica no només no ha millorat, sinó que s’ha reduït lleument, fins a caure al 91% el 2023.

En aquest sentit, l’última Enquesta sobre Condicions de Vida apunta, a més, que la taxa de pobresa (carència material severa) ha crescut del 7,7 al 8,3% entre 2019 i 2024. En aquest sentit, l’Institut adverteix que les llars que figuren entre el 20 per cent de menor renda estan patint especialment la incidència de la inflació. “El 2024 van gastar 1.804 euros més per comprar l’equivalent a 1.096 euros menys de béns i serveis”, calculen els experts encarregats de l’informe.

El 30% de llars creu que aquest any empitjorarà la seua economia

El 30% de les famílies creu que el 2025 serà pitjor que l’any passat per a la seua economia domèstica, segons es reflecteix en l’estudi de solvència familiar de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). En aquesta anàlisi s’analitza la capacitat de les famílies per afrontar 37 partides bàsiques de despesa agrupades en 6 àrees: habitatge, alimentació, salut, educació, mobilitat i lleure. Entre les despeses més importants hi ha les associades a l’automòbil, el dentista o els subministraments de gas, electricitat i aigua.