Els autònoms perden 650€ de mitjana per l’apagada energètica, segons UPTA

L’apagada massiva que va deixar sense electricitat a gran part d’Espanya i Portugal dilluns passat 28 d’abril de 2025 ha provocat pèrdues econòmiques significatives per al col·lectiu de treballadors autònoms. Segons una anàlisi urgent realitzada per la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), cada autònom va perdre una mitjana de 650€ durant la jornada, la qual cosa posa de manifest la vulnerabilitat d’aquest sector davant d’interrupcions del subministrament elèctric. La paralització de l’activitat va afectar especialment petits negocis com cafeteries, restaurants, comerços i professionals independents, que es van veure obligats a suspendre, la seua jornada laboral durant hores.

UPTA Espanya ha recopilat dades mitjançant una enquesta realitzada a primera hora d’aquest matí per quantificar l’impacte econòmic als sectors més sensibles a aquest tipus d’incidències. L’estudi s’ha centrat en establiments amb fins tres fets servir i en professionals que treballen per compte propi sense personal al seu càrrec. Els primers càlculs mostren que els restaurants van ser els més perjudicats, amb pèrdues diàries estimades en 1.500€, seguits del comerç minorista amb 700€ i les cafeteries amb 600€ de facturació no realitzada durant la jornada.

El president d’UPTA, Eduardo Abad, ha manifestat que "el prioritari en aquest moment és recuperar la normalitat com més aviat millor i realitzar un balanç rigorós dels danys causats per aquesta crisi". A més, ha assenyalat directament les companyies elèctriques com a responsables de la situació: "Segons la nostra opinió, les empreses subministradores d’energia elèctrica, que facturen cada mes per consum, manteniment i altres conceptes, han d’assumir la seua responsabilitat directa i indemnitzar els afectats. Són aquestes companyies les que gestionen la xarxa de distribució i, per tant, els qui han de vetllar per l’estabilitat del subministrament a llars i negocis".

Impacte econòmic per sectors

L’enquesta elaborada per UPTA revela importants diferències en l’impacte econòmic segons el tipus d’activitat. Els establiments dedicats a l’hostaleria han estat, amb diferència, els més afectats pel tall elèctric. Un restaurant amb fins tres fets servir, que factura de mitjana uns 36.000€ mensuals, hauria deixat d’ingressar aproximadament 1.500€ durant la jornada de l’apagada. Per la seua part, les cafeteries haurien perdut entorn de 600€ d’una facturació mitjana mensual de 14.400€.

Al sector de la imatge personal, perruqueries i centres estètics amb una plantilla de fins tres treballadors haurien deixat d’ingressar uns 400€ de mitjana, partint d’una facturació mensual estimada en 9.600€. El comerç minorista, especialment el dedicat a tèxtil i calçat, també ha patit considerablement les conseqüències de l’apagada, amb pèrdues diàries d’uns 700€ sobre una facturació mitjana mensual de 14.000€.

Els professionals qualificats i freelance del sector tecnològic o serveis d’oficina, com advocats o assessors, haurien deixat d’ingressar uns 500€ durant la jornada, mentre que els professionals sanitaris no mèdics amb consulta privada, com fisioterapeutes o podòlegs, haurien perdut aproximadament 250€ de mitjana.

La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA)

UPTA és una de les principals organitzacions de representació del col·lectiu autònom a Espanya. Fundada el 2000, aquesta entitat té per objectiu defensar els interessos dels treballadors per compte propi davant de les administracions públiques i altres organismes. Entre les seues funcions destaquen la negociació col·lectiva, l’assessorament jurídic i fiscal, així com la formació contínua per millorar la competitivitat dels autònoms.

L’organització compta amb delegacions en totes les comunitats autònomes i representa més de 300.000 professionals de diversos sectors. UPTA ha estat especialment activa en la promoció de millores legislatives per al col·lectiu, com la Llei de Reforma del Treball Autònom o les prestacions per cessament d’activitat.

Quines mesures poden prendre els autònoms davant d’interrupcions del subministrament elèctric?

Els experts en gestió empresarial recomanen als petits negocis implementar plans de contingència per minimitzar l’impacte de possibles talls elèctrics. Entre les mesures més efectives es troben la instal·lació de sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI) per a equips crítics, la contractació d’assegurances específiques que cobreixin pèrdues per interrupció d’activitat o l’ús de sistemes alternatius de generació elèctrica.

Per a establiments com restaurants o comerços, disposar de sistemes de cobrament alternatius que no depenguin exclusivament de connexió a internet o terminals electrònics pot marcar la diferència davant de situacions com la viscuda dilluns passat. Així mateix, és recomanable mantenir còpies de seguretat periòdiques de la informació digital crítica per al negoci.

El precedent de l’apagada de 2021

No és la primera vegada que Espanya pateix una apagada significativa amb impacte en l’activitat econòmica. El novembre de 2021, l’amenaça d’una possible apagada generalitzada a Europa després dels problemes energètics d’Àustria va generar preocupació entre empresaris i autònoms espanyols. Encara que finalment no va arribar a materialitzar-se amb la magnitud temuda, va servir per posar de manifest la dependència elèctrica del teixit empresarial.

Aquell episodi va motivar que algunes associacions empresarials comencessin a elaborar protocols d’actuació específics davant d’emergències energètiques, si bé la implementació real d’aquestes mesures ha estat desigual segons sectors i territoris. L’apagada del 28 d’abril ha evidenciat que molts petits negocis continuen sense comptar amb recursos per afrontar interrupcions prolongades del subministrament elèctric.

L’incident actual, per la seua extensió geogràfica i durada, ha superat amb escreix altres episodis recents, convertint-se en una de les apagades més grans registrades a la península ibèrica en les últimes dècades. Les autoritats i companyies elèctriques continuen investigant les causes exactes que van provocar el fallo generalitzat.