Què passarà si Catalunya recapta el 100% de l’IRPF: el cas dels 10.000 treballadors entre Osca i Lleida

Lleida - Osca, dos províncies veïnes unides per l’ocupació agrícola, industrial i logística, podrien veure’s en l’epicentre d’un conflicte fiscal si prospera l’acord entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya perquè aquesta última recapti el 100 % de l’IRPF a partir de 2026, l’anomenat finançament singular de Catalunya.

Segons l’Informe del Mercat de Treball de la província de Lleida 2023, més de 2.923 persones amb domicili a Osca van treballar a Lleida, mentre que 6.631 residents a Lleida ho van fer a Osca. Aquest transvasament laboral —freqüent en sectors com l’agrícola o el transport— es convertiria en un problema tècnic i jurídic amb l’entrada en vigor del nou model de finançament català.

L’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) ha advertit que aquest tipus de situacions impossibilitarien una correcta conciliació fiscal. En el seu comunicat del 16 de juliol de 2025, els inspectors expliquen que si una empresa catalana contracta treballadors domiciliats en una altra comunitat, com Aragó, les retencions de l’IRPF s’ingressarien a Catalunya, però els treballadors haurien de declarar i sol·licitar la devolució de l’impost en la seua comunitat de residència (en aquest cas, Aragó).

“Resultaria impossible conciliar la informació procedent de dos bases de dades independents per efectuar les devolucions amb la rapidesa que aconsegueix ara”, afirma l’IHE.

El dilema de les "retencions creuades"

En el cas específic de Lleida-Osca, prop de 9.500 contractes laborals (dades de 2023) es veurien potencialment afectats per aquesta duplicitat administrativa. Les empreses ubicades a Lleida ingressarien les retencions a Catalunya, mentre que els treballadors d’Osca reclamarien les seues devolucions a l’Agència Tributària estatal, que no tindria accés directe a les dades fiscals generades a Catalunya.

La situació inversa també es produiria: empreses d'Osca amb empleats domiciliats a Lleida ingressarien les retencions a l’Agència Tributària estatal, però aquests treballadors catalans tributarien (segons el nou model) exclusivament davant de la Generalitat, dificultant la gestió i seguiment dels seus ingressos.

Riscos per a la gestió fiscal i la lluita contra el frau

El model plantejat per la Generalitat —avalat en principi pel Govern central— implica no només la recaptació, sinó també la gestió, inspecció i liquidació de l’IRPF a Catalunya. L’IHE alerta que això posaria en perill tant el funcionament intern de l’Agència Tributària com la seua capacitat per detectar fraus i oferir dades fiscals automatitzades als contribuents.

A més, assenyalen que aquesta fragmentació posaria en risc el finançament dels serveis públics en comunitats receptores netes del sistema de redistribució fiscal, com Aragó o Andalusia, en reduir la base contributiva comuna.