El 23% dels treballadors de Lleida són forans, la taxa més alta després d’Almeria

Gairebé un de cada quatre treballadors a Lleida són immigrants i és la segona demarcació de l’Estat amb més taxa, al darrere d’Almeria. Set sectors concentren el gruix: indústria manufacturera, comerç, construcció, transport, hostaleria, activitats administratives, sanitàries i de serveis socials i agricultura i ramaderia.

L’economia de Lleida compta amb 47.925 treballadors d’origen estranger. Suposen el 22,74% de totes les persones que cotitzen a la Seguretat Social, la qual cosa situa les comarques lleidatanes com les segones de tot l’Estat que compta amb més mà d’obra forana, només al darrere d’Almeria, que arriba al 25,54%. El professor emèrit del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver explica aquesta taxa tenint en compte el model productiu de Lleida, amb pes significatiu de sectors intensius en mà d’obra. Cita especialment la indústria agroalimentària i situa BonÀrea com a paradigma. De fet, com recull en el seu treball Transició demogràfica, immigració i envelliment a Catalunya 2024-2050, per al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CAD), la Segarra és la tercera comarca catalana amb més volum d’immigrants de tot Catalunya (27,7%), només al darrere del Barcelonès (32,2%) i l’Alt Empordà (30,8%). El Segrià, amb un 24,5%, és l’altre territori lleidatà amb una taxa per sobre de la mitjana catalana. Al contrari, el Pallars Sobirà i el Moianès, tots dos amb el 14,1%, tanquen el rànquing català.

La indústria manufacturera, liderada en gran manera per l’agroalimentària, és la que més immigrants té com a treballadors a la província de Lleida, amb 7.779. Altres sectors amb gran pes forà són els del comerç (6.671), en el qual té un significatiu pes el col·lectiu asiàtic, o la construcció (4.936) per poder quadrar les plantilles de les obres.

També és molt important la participació de 4.842 estrangers en el transport, un sector amb greus problemes per reclutar conductors de camió. Les activitats administratives donen ocupació a 4.277 persones no nascudes a Espanya mentre que l’hostaleria arriba als 4.297, una xifra que oscil·la al llarg de l’any depenent del desenvolupament de les campanyes turístiques. Les activitats sanitàries i de serveis socials representen 2.458 treballadors, amb un pes significatiu en el sector de les residències de gent gran d’ocupació en especial a dones.

L’agricultura representa, al final de l’any, 2.377 treballadors afiliats a la Seguretat Social, una dada que es dispara a l’estiu en plena campanya fructícola, quan el camp i les centrals reclamen milers de persones. La resta de les activitats i sectors compten amb menys d’un miler d’immigrants en nòmina.

La necessitat de l’economia lleidatana dels treballadors estrangers és clara i se situa molt per sobre de la resta de les demarcacions catalanes. De fet, a Girona representen el 20,45% dels afiliats, un 17,66% a Barcelona i un 16,85% a Tarragona. I a més el futur augura que aquesta dependència anirà a l’alça en el futur pròxim, com destaca Josep Oliver tenint en compte que en la pròxima dècada sortiran del mercat laboral per jubilació un bon nombre de treballadors en actiu de la famosa generació del baby-boom. Les últimes dades de la Seguretat Social apunten que Lleida té 25.144 treballadors que superen els 55 anys, molt propers a arribar a la jubilació i deixar la població activa, i gairebé 29.600 es troben entre els 50 i els 54 anys. Josep Oliver apunta, en aquest sentit, que “estem iniciant un procés que es prolongarà fins al 2040, quan acabi la sortida del mercat dels baby-boomers”. En aquest context, explica la jubilació activa ideada i promoguda pel Govern central, per esmorteir el xoc.

Les projeccions de Josep Oliver apunten que tant Lleida com Catalunya i Espanya necessitaran milers de nous treballadors forans per cobrir les necessitats de l’economia. Explica que estimant un creixement econòmic per a Catalunya de l’1,9% anual, gens lluny del possible tenint en compte les últimes evolucions molt superiors, estaríem parlant de 700.000 nous empleats. De fet, és una xifra que segueix la tendència coberta en els últims anys.

Entre els anys 2017 i 2024, segons apunta el professor, el flux de 500.000 nous llocs de treball creats han estat coberts per immigrants, que expliquen la meitat del creixement del PIB i una part significativa del repunt d’ingressos del sector públic. Un increment de població que suposa també un increment de necessitats en habitatge, educació o sanitat, per posar alguns exemples.