BonÀrea reclama a Hisenda vuit milions del ‘gasolinazo’ de Montoro

BonÀrea Energia, la filial de comercialització de combustibles del grup bonÀrea Agrupa, manté un plet amb l’Agència Tributària en el qual reclama la devolució dels 8,56 milions d’euros que va pagar al fisc durant els sis anys, entre 2013 i 2018, que va estar vigent la pujada del tram autonòmic de l’Impost d’Hidrocarburs abans del rescat per l’Estat.

L’empresa lleidatana afirma que aquests diners li han de ser tornats ja que van ser ingressats a les arques públiques com a recaptació d’un impost que va ser declarat il·legal pel TJUE (Tribunal de Justícia de la UE). Aquest tribunal va dictaminar que el recàrrec, de 2,4 cèntims per litre de gasolina i gasoil i que tenia per objectiu reemplaçar el cèntim sanitari, establia per als ciutadans diferències tributàries en funció del territori en què repostessin, la qual cosa és contrària al dret comunitari.

Això va portar BonÀrea Energia a presentar la reclamació dels 8,5 milions d’euros, més els interessos de demora (entre un 3,75% i un 5% per any), que li ha estat denegada per tres organismes dependents del ministeri d’Hisenda (la delegació de l’Agència Tributària a Lleida, el Tribunal Econòmic Administratiu Regional i el Tribunal Econòmic Administratiu Central) i, fa unes setmanes, per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional.

L’empresa estudia si porta l’assumpte al Suprem. “Estem analitzant en detall el contingut de la resolució” per “determinar el seu posicionament”, van explicar fonts del gegant alimentari.

“Enriquiment injust”

La sentència de l’Audiència Nacional ha acabat avalant les tesis de l’Agència Tributària, que afirma que BonÀrea va repercutir la pujada de l’impost en el preu del combustible que va anar venent als clients al llarg dels sis anys de vigència del recàrrec il·legal i que, en aquest cas, tornar el que s’ha recaptat suposaria un “enriquiment injust” per a l’empresa lleidatana perquè, a la pràctica, el tribut no l’haurien suportat els seus comptes sinó les butxaques dels automobilistes.

Tanmateix, aquesta mateixa sentència obre la porta a una sentència favorable a BonÀrea al Suprem quan ressenya “les dificultats fàctiques i jurídiques per a la resolució” de l’assumpte que es van trobar els cinc magistrats del tribunal. Aquests rebutgen condemnar l’empresa lleidatana al pagament de les costes al trobar “seriosos dubtes de fet o de dret” en la causa.

L’Audiència Nacional basa la seua resolució en els informes presentats per Hisenda, elaborats per tècnics de la casa i que conclouen que l’impost va ser repercutit en el preu del combustible. Així mateix, BonÀrea ve mantenint que aquest desplaçament no es va produir.

❘ lleida ❘ L’empresa paperera RDM Paprinsa, propietat del grup italià Remo de Medici, ha aconseguit al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) l’aval per recuperar els 1,2 milions d’euros que va ingressar a les arques de l’Agència Tributària el 2018 en concepte de l’IEH (Impost Especial d’Hidrocarburs) pel gas que va consumir en la producció d’electricitat a la seua planta de cogeneració.

Aquest combustible va estar exempt del pagament d’aquest tribut fins a començaments del 2013, quan va entrar en vigor la reforma del marc tributari del sistema elèctric que va tirar endavant el PP de Mariano Rajoy a finals de l’any anterior gràcies a la seua majoria absoluta. Tanmateix, el final d’aquesta exempció de l’IEH, o el començament de l’obligació de tributar per aquest, per a les empreses de cogeneració va ser declarat il·legal pel Suprem a mitjans del 2024.

El tribunal va sentenciar que la reforma resultava “improcedent” al no complir les exigències de la Directiva d’Imposició dels Productes Energètics i de l’Electricitat ni es fonamentava en “motius de política mediambiental”. “Establerta la disconformitat de la norma nacional amb el dret europeu, la conseqüència ha de ser la inaplicació de la norma nacional que exclou l’exempció obligatòria”, assenyala el TSJC, que reconeix a l’empresa “el dret a la devolució de les quantitats que van ser indegudament ingressades, sempre que no hagués prescrit aquest dret en el moment de sol·licitar la devolució, en el període controvertit”.