ANÀLISI
Un 17% de les pimes lleidatanes registra pèrdues i el 40% veu perillar la seua viabilitat
Segons Pimec, que preveu un creixement moderat aquest any, amb un avenç del PIB del 2,1%, a causa dels desequilibris estructurals. Les del sector agroalimentari representen el 27% de la facturació

El director de l’àrea econòmica de Pimec, Carles Mas, amb el líder de la patronal a Lleida, Borja Solans. - T.CONTRERAS
Lleida afronta aquest any amb un creixement econòmic moderat, amb un PIB que avançarà entorn d’un 2,1%, per sota del de Catalunya –que es preveu entre un 2,3 i un 2,4%–, a causa dels desequilibris estructurals que llasten la competitivitat d’alguns sectors. Així ho va assegurar ahir Pimec en un acte a Lleida en el qual es van analitzar les perspectives econòmiques de la demarcació per a aquest 2026 de la mà del director de l’àrea d’economia i empresa de l’entitat, Carles Mas.
El president de la patronal a la província, Borja Solans, va advertir que malgrat la resiliència de l’economia, impulsada per un sector agroalimentari potent que representa prop d’un 27 per cent de la facturació i la competitivitat d’alguns subsectors industrials, el vuitanta per cent del teixit empresarial de la demarcació són microempreses, i això és un hàndicap, atès que la dimensió reduïda dificulta l’accés al finançament i fan inviable la internacionalització.
De fet, tan sols l’1,8% de les pimes de la demarcació, una mica més d’un centenar, són exportadores. Aquesta situació provoca que el 40,4% de les pimes de la demarcació tingui compromesa la seua viabilitat. Del total, un 17,4% registra pèrdues econòmiques, mentre que un 23,2% presenta una rendibilitat sobre recursos propis (ROE) inferior al 5%.
Davant d’aquesta realitat, Pimec insisteix en la necessitat que les empreses creixin per poder transformar el creixement macroeconòmic en millores tangibles per a la seua activitat.
Obstacles diversos
Altres obstacles que limiten el creixement a la demarcació inclouen la falta de talent i les “dificultats severes” per trobar personal qualificat. També existeix dèficit de sòl industrial, amb una limitació física que frena l’expansió d’activitats productives. La baixa inversió tecnològica és un altre punt feble, ja que s’ha detectat que la inversió en IA i noves tecnologies no assoleix els nivells necessaris per garantir la competitivitat futura. Un altre factor que llasta la competitivitat és l’excés de burocràcia.
Respecte al sector primari i la indústria transformadora, s’enfronten a diversos “reptes crítics”. D’una banda, l’increment dels costos dels carburants i de l’energia, en un sector massa sovint amb marges molt ajustats, i de l’altra la incertesa generada per l’amenaça de la pesta porcina africana (PPA), factors que podrien limitar la capacitat de creixement.
Així mateix, va assenyalar la preocupació per la minsa productivitat, una de les més baixes d’Europa, i l’elevat absentisme laboral.
Acord amb Iryo
La patronal vol pressupostos per poder tenir “estabilitat”
Davant de l’actual escenari d’incertesa, Borja Solans va fer una crida al compromís polític per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Des de Pimec es considera indispensable disposar d’uns comptes aprovats per oferir “estabilitat i finançament” a les empreses. Paral·lelament, la patronal i Iryo van firmar un conveni de col·laboració per mirar de fomentar una mobilitat “flexible, sostenible i connectada” entre les pimes i els autònoms amb l’objectiu de facilitar noves solucions de mobilitat que contribueixin a millorar la competitivitat i la connectivitat empresarial.