FRUITA
La producció de pistatxo creix un 78% des del 2023
Lleida té un total de 374 hectàrees per a aquest cultiu, més del 68%, de regadiu. Amb preus estables per als productors
Collita de pistatxos en una finca de l’Urgell. - L. PEDRÓS
Dijous passat es va celebrar el dia internacional del pistatxo, una fruita seca que ha trobat el seu potencial a tot l’Estat a causa de les condicions climàtiques, l’increment de les zones regables i l’empenta de les empreses per apostar per aquest aliment.
D’acord amb les últimes dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, encara provisionals per a 2025-2026, a Lleida s’han arribat a produir 498 tones de pistatxo, la qual cosa representa un augment del 10,91 per cent respecte al 2024, però un 78,49 per cent més que el 2023, la qual cosa demostra l’auge del cultiu d’aquest fruit sec, cada vegada més demanat.
A més, el rendiment de les terres de cultiu també és important perquè ja durant l’any passat, amb 374 hectàrees, la superfície de pistatxers amb prou feines es va incrementar un 10,9 per cent davant de la forta pujada de la producció. Així mateix, l’increment de zones de reg és important en aquest tipus de cultiu. A Lleida, per exemple, les hectàrees de regadiu de pistatxo, 228, ja són el 60,9% del total.
En el conjunt de l’Estat, el cultiu de pistatxo ha passat de les 8.210 tones la campanya 2018/2029 a 42.374 tones en l’actual, és a dir, un 73,6 per cent més que l’anterior i un 140,7 per cent més que la mitjana.
Castella-la Manxa
La comunitat autònoma de Castella-la Manxa lidera la producció, fregant les 20.000 tones, seguida d’Andalusia, que preveu aquesta campanya un augment del 131 per cent respecte a l’anterior, i en tercer lloc Aragó, d’acord amb el mateix informe.
Els agricultors destaquen l’estabilitat del preu. El pistatxo es paga de mitjana a uns 6 euros per quilo, encara que en funció del rendiment de cada finca i els calibres del producte el ventall pot oscil·lar.
Ara per ara, els aranzels dels Estats Units tampoc han impactat de manera significativa, atès que Espanya continua sent un país deficitari en aquest cultiu: tot just produeix una part del que consumeix i l’exportació és testimonial, limitada a alguns mercats europeus.
