Preu de la bombona de butà: puja un 4,9% aquest mes de març
L’envàs de 12,5 kg assoleix els 16,35 euros fins a mitjans del maig per l’increment en nolis i matèries primeres
Una bombona de butà.
El preu de la bombona de butà experimenta des del 17 de març una pujada del 4,9%, la qual cosa situa el cost de l’envàs de 12,5 kg en 16,35 euros davant els 15,58 euros anteriors. L’increment de 77 cèntims es mantindrà fins a mitjans de maig, segons la Resolució de 5 de març de 2026 publicada al BOE per la Direcció General de Política Energètica i Mines. Aquesta normativa estableix els nous preus màxims de venda abans d’impostos del butà comercial envasat en recipients d’entre 8 i 20 kg.
La pujada aprovada es queda tot just una dècima per sota del límit màxim del 5% que permet la regulació vigent, reflectint una pressió alcista considerable en els costos energètics per a les llars espanyoles que encara utilitzen aquest combustible. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha assenyalat que el principal factor darrere de l’encariment ha estat l’increment del 16,6% en el cost dels nolis marítims, juntament amb una pujada del 3,2% en el preu internacional del propà i butà. Encara que l’euro es va apreciar un 1,2% davant el dòlar, aquesta millora canviària no ha aconseguit compensar l’impacte del transport i les matèries primeres.
La tarifa de la bombona taronja no està liberalitzada a Espanya, sinó que es revisa cada dos mesos el tercer dimarts dels mesos parells. Aquest sistema regulat funciona com a mecanisme de protecció per al consumidor, establint variacions màximes del 5% tant a l’alça com a la baixa. Quan els costos reals superen aquest percentatge, l’excedent es trasllada a la següent revisió bimestral per evitar impactes bruscos en l’economia familiar.
Trajectòria del preu en els últims anys
Des del gener de 2020, el preu de la bombona de butà ha registrat importants fluctuacions. Va partir de 13,37 euros i va baixar fins 12,09 euros el setembre d’aquell mateix any. A partir de novembre del 2020 va iniciar una escalada que va assolir el seu màxim històric el maig del 2022, quan va arribar a 19,55 euros. Durant els mesos següents es va mantenir en aquest nivell fins que va començar un descens gradual des de novembre de 2022.
El juliol del 2023 la tarifa va caure fins 15,18 euros, marcant un dels punts més baixos del període recent. Tanmateix, des del setembre de 2023 ha tornat a experimentar pujades intermitents: va passar de 14,43 euros a 15,89 euros el gener de 2024, va assolir 16,67 euros el març d’aquell any i va arribar a 18 euros el maig de 2025. Després de diversos ajustaments a la baixa durant el segon semestre del 2025, el preu es va situar en 15,46 euros al novembre, va pujar lleugerament a 15,58 euros el gener de 2026 i ara assoleix els 16,35 euros vigents des del 17 de març.
Factors internacionals que impulsen l’ajustament tarifari
El context geopolític ha influït en aquesta revisió de preus. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha identificat com a causa determinant l’encariment del transport marítim internacional, que s’ha disparat un 16,6%. Aquest increment en els nolis respon a tensions en rutes comercials clau i a un augment en la demanda global d’hidrocarburs. Paral·lelament, el mercat internacional de gasos liquats del petroli (GLP) ha registrat una alça del 3,2% en les cotitzacions del propà i el butà.
Encara que l’apreciació de l’euro davant el dòlar en un 1,2% ha proporcionat cert alleujament en les importacions denominades en moneda nord-americana, aquest efecte positiu no ha estat suficient per contrarestar l’encariment logístic i de les matèries primeres. La combinació d’aquests tres factors explica que la pujada s’hagi aproximat al límit regulatori del 5%, quedant en el 4,9%.
Consum en descens des del 2021
Malgrat continuar sent un recurs essencial en zones rurals i en nuclis urbans sense accés a la xarxa de gas natural canalitzat, el consum de la bombona de butà manté una tendència descendent. Les dades de 2025 indiquen que es van utilitzar 57 milions d’envasos, una xifra que reflecteix un retrocés superior al 12% des de 2021. Aquest descens s’atribueix principalment a la progressiva electrificació de les llars espanyoles i a l’ampliació de les infraestructures de gas per canonada, que ofereixen alternatives més econòmiques i còmodes per als usuaris.
La tradicional bombona taronja continua present en milers d’habitatges, especialment en aquelles allunyades de les grans xarxes de distribució energètica, però el seu paper en el mix energètic domèstic va perdent pes any rere any tal com avancen les polítiques de transició energètica i millora la cobertura de serveis alternatius.
