Ascó i Mequinensa, sota investigació per l'apagada de fa un any

La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha obert sengles expedients per investigar si les operacions a la central nuclear d’Ascó i les hidroelèctriques de Mequinensa i de Riba-roja, al límit sud de Lleida, van tenir alguna influència en el zero elèctric del 28 d’abril de l’any passat .

L’existència dels expedients, inclosos entre els 19 oberts fa uns dies per la CNMC, va ser confirmada pel conseller delegat d’Endesa, José Bogas, a preguntes del diputat d’EH Bildu Mikel Otero en la seua compareixença davant la comissió del Congrés que investiga l’apagada.

La CNMC obre en tots els casos els expedients, que tenen un termini màxim de resolució de divuit mesos, per aclarir si Endesa va poder cometre alguna infracció greu de la llei del Sector Elèctric en la gestió de les centrals, el seu manteniment o les seues condicions d’explotació “quan no es presentin les circumstàncies de risc de garantia del subministrament o perill o dany greu per a les persones, béns o medi ambient”.

Això, en principi, situa aquestes instal·lacions fora del perímetre de les eventuals causants de l’apagada, encara que no de les que poguessin resultar coindicionar els terminis de la recuperació del subministrament.

“Cap instal·lació d’Endesa no va contribuir a la desestabilització del sistema ni a l’apagada”, assenyalen fonts de la companyia, que destaquen que “tots els expedients són per faltes greus, no molt greus, relacionades amb qüestions operatives o de manteniment i no amb l’apagada”.

De fet, anoten, la mateixa Red Eléctrica ha certificat que Ascó, Mequinensa i Riba-roja “complien tots els requisits en aquell moment”.

Aquestes centrals, afegeixen, “no van tenir cap paper en la desestabilització del sistema el dia 28 d’abril a les 12.00”, encara que “una altra qüestió és que hi pugui haver expedients per incompliments en els dos anys anteriors, que s’estan analitzant”.

En qualsevol cas, cap de les investigacions obertes per determinar les causes de l’apagada les ha trobat, una cosa que deixa en l’aire la possibilitat d’evitar-ne la reedició malgrat la cascada de pronunciaments oficials sobre la necessitat de “dotar de més robustesa” un “sistema elèctric en contínua transformació” i caracteritzat per “una major complexitat operativa i una creixent volatilitat de les tensions”.

De les 47 centrals estratègiques, sols tres disposen d’autoarrancada

Tan sols tres de les 47 centrals hidroelèctriques de Lleida catalogades com a “estratègiques” per Red Eléctrica, les de Bossòst, Aiguamoix i Eth Pònt de Rei a la Garona, tenen sistemes d’autoarrancada per reprendre les seues operacions després d’una interrupció, segons recull la documentació del Pla Hidrològic de l’Ebre. La de Sant Joan de Toran a la Garona i 43 més de repartides per les conques de la Pallaresa (17), el Segre (9) i la Ribagorçana (17) necessiten el suport de grups electrògens o energia procedent d’altres centrals per tornar a arrancar. Les 47 integren la xarxa de “reposició del servei en cas d’incident nacional o zonal”, la finalitat de la qual és “alimentar els serveis auxiliars de les unitats tèrmiques de generació” per a la seua arrancada, “garantir el procés de parada segura de centrals nuclears” i “recuperar la interconnexió amb el sistema síncron europeu”.