Els projectes per emmagatzemar energia proliferen a Lleida després de l’apagada

Dimarts es complirà un any de la gran apagada que va deixar sense llum la península Ibèrica, sense que existeixi encara una explicació clara de per què va succeir ni tampoc la certesa que no es repetirà. Això ha avivat l’interès d’ens públics, empreses i particulars pels sistemes per emmagatzemar energia, que comencen a obrir-se pas a Lleida.

El 28 d’abril del 2025 va ocórrer l’inimaginable: una gran apagada al migdia va deixar sense llum tota la península Ibèrica i el subministrament elèctric no es va restablir completament fins a l’endemà. Dimarts es complirà un any d’aquell succés i en molts aspectes és encara un misteri. Continua sent objecte d’investigacions, que inclouen centrals a l’entorn de Lleida com la nuclear d’Ascó i les hidroelèctriques de Riba-roja i Mequinensa. Encara no existeix una explicació clara sobre com va passar, més enllà de constatar que va ser fruit de múltiples factors. S’han desplegat mesures de prevenció, però no hi ha garanties que no es repetirà. Tanmateix, ja ha tingut les primeres conseqüències, com avivar l’interès pels sistemes d’emmagatzematge d’energia. Nombrosos projectes d’aquest tipus comencen a obrir-se pas a les comarques lleidatanes.

Dos grans instal·lacions de bateries a Ciutadilla per acumular energia de molins de vent i panells solars de l’Urgell han rebut autorització ambiental de la Generalitat. Són les primeres d’aquesta magnitud a Lleida, i vuit més han iniciat la tramitació. Mentrestant, Endesa ha fet els primers passos davant del ministeri de Transició Ecològica per recréixer la central reversible de Moralets, entre Vilaller i Montanui, i triplicar la seua potència al passar de 200 a 600 MW.

Tots aquests projectes comparteixen un mateix propòsit: retenir excedents d’energia que generen centrals que no poden regular la seua producció, com les nuclears, eòliques i solars, i abocar-los a la xarxa en les hores de més consum. Per a l’Estat, la Generalitat i els operadors del sistema elèctric, és una manera de fer la xarxa de subministrament més estable i resistent davant d’incidents que alterin l’equilibri entre demanda i oferta energètica. També facilita la integració de les renovables, cada vegada amb més pes i la producció de les quals no pot ajustar-se al consum. L’interès de les administracions a emmagatzemar energia s’evidencia en subvencions per a sistemes de bateries i incentius com prolongar concessions a centrals reversibles els propietaris de les quals les repotenciïn.

Els promotors d’aquestes grans instal·lacions busquen fer provisió d’energia en hores d’excedents de producció, quan els preus són baixos, i injectar-les a la xarxa en moments d’alta demanda i preus alts. Al marge de la compravenda d’electricitat, altres instal·lacions d’emmagatzematge energètic a menor escala proliferen a Lleida. Les promouen ens públics, empreses i particulars que busquen assegurar-se un subministrament d’emergència davant de talls de llum prolongats. El dia de la gran apagada hi havia més de 9.600 instal· lacions de panells solars per a autoconsum d’energia en teulades de cases, empreses i edificis públics de la província. Gairebé totes van deixar de funcionar quan es va interrompre el subministrament de la xarxa elèctrica. Hi estan connectades com a font de proveïment complementari i es desconnecten quan registra incidències. “Es van construir per buscar rendibilitat, no seguretat”, resumeix Salvador Salat, delegat de la patronal fotovoltaica Unefcat. Va indicar que, després d’anys en què els panells solars es van instal·lar amb l’única finalitat de reduir les factures de la llum, la gran apagada “va ser un revulsiu”. “Fins aleshores ningú parlava de bateries, i ara una de cada quatre noves instal·lacions d’autoconsum en porten”, afirma Salat, que creu que ara “es valora la seguretat del subministrament, especialment en l’àmbit domèstic i comercial”. L’alt cost d’aquesta tecnologia és el principal fre a la seua expansió. “Fa un any les bateries costaven tant com la resta de la instal·lació de panells solars, ara és un 80%”, va apuntar el delegat d’Unefcat, que creu que els preus continuaran baixant. Mentre les bateries proliferen, hi ha qui prova tecnologies menys convencionals. El grup Nufri ha obtingut una ajuda estatal de 800.000 € per a un sistema power-toheat: utilitzarà l’excedent d’energia de la seua planta solar de Miralcamp per escalfar aigua en un tanc de mil metres cúbics, a fi de fer-la servir per a calefacció i altres usos.