Jesús Imaz torna a jugar a Espanya vuit anys després en uns quarts de Conference League contra el Betis

“Em fa molta il·lusió tornar a jugar un partit a Espanya, on no ho faig des de l’any 2017, quan vaig marxar a Polònia”, explicava ahir Jesús Imaz (Lleida, 26-9-1990) des del seu domicili a la ciutat polonesa de Bialystok.

El davanter, format als planters de l’AEM i la desapareguda UE Lleida, és una de les estrelles del Jagiellonia Bialystok, equip que aquest dijous s’enfrontarà al Benito Villamarín amb el Betis en el partit d’anada dels quarts de final de la Conference League. “Estic molt content de jugar una eliminatòria europea davant d’un equip tan gran com el Betis. Ho espero amb moltes ganes”, afirma. Tant el Betis com el Jagiellonia Bialystok es juguen per primera vegada en la seua història classificar-se per a una semifinal europea.

Als seus 34 anys, Imaz està en un gran moment i ja ha aixecat dos títols amb el seu actual equip, la Lliga de la passada temporada i, el passat dia 2, la Supercopa polonesa. I manté opcions de repetir en la competició domèstica. “Anem tercers, hem tingut alguns mals resultats i se’ns ha escapat una mica el primer lloc, però l’equip està capacitat per lluitar fins al final i intentar quedar entre els tres primers, que és el que ens dona opció per jugar a Europa”.

Amb vuit temporades a Polònia no té cap dubte que la decisió que va prendre en el seu dia va ser la millor. “Estic molt agraït a Kiko Ramírez, que és l’entrenador que em va trucar per vindre i estic supercontent. De fet, aquí segueixo després de 8 anys”.

Des de la distància i com a exjugador de la UE Lleida i Lleida Esportiu, pateix per la situació actual del club. “Segueixo com està el Lleida i la veritat és que sí que pateixo, és l’equip de la meua ciutat, el que em va fer debutar en el futbol semiprofessional i vaig viure experiències inoblidables com un play-off d’ascens, veure el Camp d’Esports ple... Veure el que està passant ara és una pena, que Lleida estigui en Segona RFEF i que tingui aquests problemes econòmics i els jugadors no cobrin. Fa pena veure que el club pateix d’aquesta manera i només surten males notícies”, afegeix.

Així mateix, als seus 34 anys no veu encara una retirada. “Em veig amb forces per continuar jugant uns quants anys. M’agradaria continuar dins del món del futbol, ja sigui d’scouting, de director esportiu o en l’staff tècnic. No sé el que faré però serà una d’aquestes coses. El club ja m’ho va plantejar quan vaig renovar aquesta temporada, em van preguntar què volia fer després, si volia continuar lligat al club. Ho tinc present, ho tinc al cap, però ara està una mica apartat perquè em veig jugant a futbol bastants anys”, conclou.