ELS
Contra el Liceo a play-off
El Pons Lleida guanya l’Alcoi, acaba la Lliga setè i s’enfrontarà en la fase pel títol amb l’equip gallec, segon. Partit còmode sentenciat amb doblet de Torres i gols de Nico i Moncusí

Jordi Badia cau dins de l’àrea en una acció del partit a l’Onze de Setembre. - SANTI IGLESIAS
El Pons Lleida va acomiadar la fase regular de l’OK Lliga amb una victòria còmoda davant de l’Alcoi (4-1), amb la qual tanca aquesta part de la competició en la setena posició i, per tant, afrontarà el play-off pel títol davant del segon classificat, el Liceo. L’equip d’Edu Amat havia de guanyar el partit i esperar alguna entrepussada de rivals directes per pujar alguna posició a la taula i evitar-se un desplaçament llarg, car i incòmode. Però no va fallar ningú i, malgrat sumar el triomf, es queda setè. L’Alcoi, per la seua part, també tenia el play-off assegurat i, passés el que passés, acabava vuitè.
Amb la tranquil·litat que almenys la lluita pel títol estava assegurada, els dos equips van saltar a la pista amb poques precaucions i buscant la porteria rival des del primer minut, la qual cosa va imprimir al partit un ritme molt viu. Però el que més necessitat tenia de guanyar, per aprofitar una possible entrepussada de rivals, era el Llista, que no va tardar a disposar de la primera ocasió. Amb prou feines havia passat un minut quan Jordi Badia va llançar una potent rematada que va aturar el porter de l’equip alacantí, Marc Grau.
El Pons Lleida era qui més freqüentava l’àrea rival i va ser el capità, Sergi Duch, el que va tornar a posar a prova el porter visitant. Va ser amb una rematada al minut 5, que tampoc no va trobar el camí del gol.
L’Alcoi, malgrat que no tenia possibilitat de millorar la vuitena plaça i va arribar amb importants baixes d’última hora, no volia ser convidat de pedra i Gonzalo Pérez va posar a prova Javi Sánchez al minut 6 i, al 7, el seu company Joan Pascual va malgastar la millor ocasió fins aleshores.
Sense gairebé faltes, el temps corria amb rapidesa i el gol no arribava, malgrat que continuaven sent els lleidatans els que el buscaven amb més intensitat. Nico Ojeda va disposar d’una ocasió molt clara al minut 15, després d’un excel·lent servei de Sebas Moncusí, però no va aconseguir marcar, com tampoc no ho va poder fer Darío Giménez només un minut més tard.
En ple assetjament local, sí que va aconseguir marcar Sebas Moncusí al minut 18, culminant una gran jugada de Nico Ojeda, que li va fer arribar una centrada espectacular perquè marqués l’1-0, gol que premiava el joc que estaven fent els d’Edu Amat. Hauria pogut ampliar l’avantatge Darío Giménez després d’una gran jugada personal, però la seua potent rematada es va estavellar contra el travesser al minut 20. I un més tard, el mateix Darío Giménez va llançar una falta directa, per targeta blava a Manel Hernández, però tampoc no va poder superar Marc Grau.
El domini del Pons Lleida era absolut i, aprofitant la superioritat numèrica, Fran Tombita Torres va marcar el 2-0 amb el qual es va arribar al descans, encara que a l’última acció d’aquest primer temps, Nico Ojeda també va merèixer el gol en una gran jugada personal.
La inèrcia es va mantenir en l’inici de la segona part i va ser en aquests primers compassos de la represa quan el Llista va sentenciar el partit. Nico Ojeda va conduir una contra perfecta per firmar el 3-0 al minut 29 i, tan sols un més tard, Tombita Torres va robar una bola, es va llançar cap a la porteria rival per batre Marc Grau i va col·locar el 4-0. Faltaven 20 minuts per al final del partit, però ja estava sentenciat.
El Pons Lleida ja no va patir per assegurar la victòria i la seua mirada es va centrar en el que passava en les altres pistes, per veure si algun rival entrepussava i li evitava el desplaçament a Galícia. Però no va ser així. L’únic que va ocórrer en el llarg i intranscendent últim capítol del partit va ser que el jugador de l’Alcoi Manel Hernández va aprofitar una pèrdua de bola de Darío Giménez per marcar el 4-1 que seria definitiu.