Busquen l’únic títol que els falta

La selecció espanyola femenina lluitarà avui per l’Eurocopa, l’únic títol que falta al seu palmarès, contra la vigent campiona, Anglaterra, a l’Estadi St. Jakob-Park de Basilea, en una reedició de la final de l’últim Mundial. La campiona d’Europa contra la campiona del món. Només en pot quedar una. Sarina Wiegman intentarà aconseguir la segona Eurocopa per a Anglaterra, i la tercera consecutiva per a ella, mentre que Montse Tomé buscarà la primera d’Espanya per aconseguir la triple corona després del Mundial i la Lliga de Nacions. Seria la primera selecció a aconseguir-ho.

Els camins dels dos equips fins a la gran final han estat totalment diferents. Espanya ha arrasat des del principi, marcant 14 gols en tres partits de la fase de grups entre els duels contra Portugal (5-0), Bèlgica (6-2) i Itàlia (1-3) i liderant totes les estadístiques en atac. Per primera vegada en la seua història, va passar com a primera de grup i amb ple de victòries, igualant la millor ratxa golejadora en una fase de grups que va establir Anglaterra el 2022. En les eliminatòries, la roja ha tingut més dificultats. A quarts es va imposar a l’amfitriona Suïssa en un partit que es va decidir en la segona part (2-0) i en semifinals va acabar amb la subcampiona del 2022, Alemanya, amb un gol d’Aitana Bonmatí al minut 113 de la pròrroga.

Amb un joc en el qual la pilota té tot el protagonisme, però bolcat en atac, Espanya ha arribat a la final com un vendaval. Arrasant amb tot al seu pas. Amb protagonisme de moltes de les seues jugadores, entre les quals destaquen les tres MVP dels partits: Alèxia Putellas, Patri Guijarro i Aitana Bonmatí. Espanya té amb elles un dels millors centres del camp del món, per no dir el millor, però al seu domini en la medul·lar cal sumar les parades salvadores de Cata Coll en semifinals, la incansable empenta des del lateral d’Ona Batlle o la màxima golejadora del torneig Esther González amb quatre dianes.

Mentrestant, per a la defensora del títol, Anglaterra, ha estat un camí ple de clots, fins i tot de dubtes, del qual s’han hagut de reposar. Va perdre el primer partit contra França, però es va recuperar amb grans victòries contra Països Baixos (4-0) i Gal·les (6-1). En la fase eliminatòria es van veure en conflictes amb Suècia, contra qui van haver d’arribar a penals, i Itàlia, a qui es van imposar amb un gol en l’últim minut de la pròrroga. En els moments de dificultat va aparèixer Chloe Kelly des de la banqueta per assumir el liderat i marcar els dos gols definitius en les eliminatòries.Els últims enfrontaments entre les dos seleccions han estat igualats i molt renyits. Aquest any s’han enfrontat dos vegades a la Lliga de Nacions. Al febrer, Anglaterra va guanyar 1-0 a Wembley gràcies a un gol de Jess Park i al juny, Espanya anava perdent al descans per un gol d’Alessia Russo, però va remuntar amb un doblet de Claudia Pina i es va imposar per 2-1 per ficar-se a la fase final. El partit més recent abans d’aquests va ser la final del Mundial del 2023 a Sydney, en què el gol d’Olga Carmona va donar a Espanya el seu primer títol de campiones del món. Espanya i Anglaterra s’han enfrontat un total de dinou vegades amb cinc victòries espanyoles.

Totes dos seleccions s’han creuat tres vegades en la fase final de l’Eurocopa, amb un balanç d’una victòria per a Espanya (3-2 en la fase de grups del 2013) i dos derrotes (2-0 en la fase de grups del 2017 i 2-1 en els quarts del 2022). L’únic dubte per a la final és el de la davantera anglesa Lauren James, que va ser substituïda durant el descans de la semifinal davant d’Itàlia per molèsties al turmell. Per part d’Espanya, s’espera l’onze de gala amb el retorn a la titularitat d’Aleixandri després de complir sanció.