El pioner del fons
El Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC), la primera entitat dedicada exclusivament a l’esquí nòrdic d’Espanya, celebra mig segle de vida. Ha donat un total de set olímpics

Josep Giró, durant la seua participació a Lake Placid’80. - CEFUC
Parlar del Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya, més conegut per les sigles CEFUC, és fer-ho de l’esquí de fons, no en va va ser el primer club que es va fundar a Espanya dedicat exclusivament a aquesta especialitat nòrdica, llavors una autèntica desconeguda. Creat el 1975 de la il·lusió d’un grup de pares, aquesta entitat amb seu a la Seu d’Urgell compleix aquest any mig segle de vida i ho celebrarà aquest dissabte amb un acte institucional a la sala Sant Domènec, una trobada que reunirà esportistes olímpics, tècnics, socis i descendents d’aquells visionaris que van somiar fer del Pirineu lleidatà una escola d’esquí de fons i van acabar trencant barreres.
Amb el pas dels anys, el CEFUC es va consolidar com una gran família esportiva. Al llarg de cinc dècades han passat per la seua estructura 2.087 socis, dels quals 451 continuen actius. Aquesta continuïtat no és casual, ja que el club ha sabut mantenir un equilibri constant entre la formació d’esportistes, la convivència social i la passió per la neu. “Fins no fa gaires anys seguíem sent l’únic club dedicat exclusivament a l’esquí de fons, la qual cosa és un orgull afegit”, va destacar el seu president des de fa dotze anys i entrenador, Ferran Pubill, que reconeix que “el CEFUC ha sabut adaptar-se als temps sense perdre l’essència. Som una gran família que estima la neu i la muntanya. Va començar d’una manera molt humil, però ha aconseguit tenir molts olímpics sense deixar el seu vessant formatiu de base”.
Potser el secret de la longevitat radica en la seua doble funció, una de més lúdica i familiar i una altra de més competitiva, que alimenta el talent i l’excel·lència. Els seus tradicionals cursos de Nadal i Reis, juntament amb els grups escolars, han iniciat milers de joves en l’esquí de fons, alguns dels quals han acabat formant part de les seleccions espanyoles.
Grans esportistes
Si el CEFUC pot presumir d’alguna cosa és d’haver estat el bressol de grans noms de l’esquí de fons espanyol. Des del 1980, ha aportat atletes a pràcticament totes les edicions dels Jocs Olímpics d’Hivern –només va estar absent a PyeongChang 2018–. Per les seues files han passat il·lustres com Josep Giró, Jordi Ribó, Carlos Vicente, Vicenç Vilarrubla i Jaume Pueyo, tots ells de l’Alt Urgell, i les barcelonines Laura Orgué i Laia Aubert, establertes llavors a la comarca.
Giró, que va morir el 2019, va ser el que va obrir el camí olímpic amb la seua presència als Jocs de Lake Placid’80, repetint participació a Sarajevo’84 i a Calgary’88, aquesta última edició compartint protagonisme amb Jordi Ribó, que és actualment l’esquiador lleidatà amb més presències olímpiques d’hivern, amb cinc (també va estar a Albertville’92, Lillehammer’94, Nagano’98 i Salt Lake’2002). Tres en té Laura Orgué (Torí 2026, Vancouver 2010 i Sotxi 2014), dos Carles Vicente (Albertville’92 i Lillehammer’94) i Vicenç Vilarrubla (Torí 2006) i Vancouver 2010) i una Laia Aubert (Torí 2006) i Jaume Pueyo, que representa el relleu generacional del club amb la seua participació als Jocs de Pequín 2022 com a símbol de continuïtat.
T
Un altre dels grans pilars del CEFUC ha estat la seua tasca en la formació de tècnics esportius. El club ha estat un autèntic viver d’entrenadors, molts dels quals han treballat o estan treballant encara per a federacions nacionals i internacionals.
Sense anar més lluny, el seu actual president, Ferran Pubill, va formar part en el passat dels equips tècnics de Polònia, Japó –amb què va acudir als Jocs de Torí 2006, Espanya –a la cita olímpica de Salt Lake City 2002– i Tailàndia –als Jocs de PyeongChang 2018. En l’actualitat fa les funcions de director tècnic de la Federació Espanyola (RFEDI) com a coordinador dels equips de base.D’altra banda, el seu germà Eduard Pubill és entrenador actualment de l’Argentina, càrrec que va assumir el 2024 a l’abandonar la selecció espanyola, on també van ser enrolats Marc Puigsubirà, Joan Viliella i Joan Erola. Aquest últim va acudir a les cites olímpiques de Salt Lake City 2002, Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014 com a tècnic d’Espanya i a PyeongChang 2018 com a seleccionador andorrà. Puigsubirà va ser a Sotxi i Torí, a la qual també va acudir Viliella, ambdós amb Espanya.