El Lleida guanya el primer partit de la temporada i ho celebra al Camp d’Esports després de quasi un any

Més que tres punts. El Lleida va viure ahir una tarda per al record a l’aconseguir la primera victòria de la temporada, després d’imposar-se a la Muntanyesa (1-0) en un partit molt sofert fins que el xiulet final va portar l’èxtasi al Camp d’Esports. Els lleidatans van celebrar un triomf al seu estadi 322 dies després, des del desembre del 2024 davant l’Andratx (3-0). 

Va ser una victòria amb un sabor especial per a tothom: jugadors, cos tècnic i una afició que, al final del partit, va protagonitzar una comunió emocionant amb l’equip, deixant llàgrimes als ulls de més d’un. 

El Lleida segueix com a cuer, és cert, encara que a dos punts de la salvació, però el simple fet de tornar a guanyar –set mesos després de l’última vegada, llavors davant del Badalona Futur (0-1)– a l’haver estat a punt de la desaparició va elevar l’alegria a un nivell superior.

El Lleida va sortir amb força i va tenir la primera gran ocasió al minut 6, quan un mal rebuig després d’un córner va deixar la pilota a Jordi Puig, el xut del qual es va estavellar al pal. Poc després, Satoca va evitar el gol visitant al guanyar un mà a mà a Aliou, decisiu en aquell instant. 

El moment cabdal va arribar a cinc minuts del descans, quan el migcampista Sasha va firmar una obra d’art per al record. Va rebre escorat al vèrtex de l’àrea, va fingir la centrada i, amb la cama esquerra, va deixar anar una fuetada imparable que es va colar per l’escaire després de besar la creu. 

Golàs de bandera, dels quals es coregen durant anys al Camp d’Esports. L’alegria de Sasha es va desbordar, i també la de la grada, que acomiadava el primer temps entre càntics i esperança.

A la segona part, el Lleida es va replegar amb ordre, resistint les centrades i envestides d’una Muntanyesa que no va trobar buits davant d’una defensa liderada per Viladegut, Boaz i un Satoca infranquejable al joc aeri. Ja en l’afegit, Alegre hauria pogut sentenciar en un contraatac, però va rematar desviat. Amb el xiulet final, alguns aficionats van esclafir a plorar: els que al juny donaven per mort el club, avui celebren que el Lleida no només segueix viu, sinó que també assaboreix el triomf molt després.

Cortés: “Som aquí, més vius que mai”

“És molt més que una victòria. És un cop de puny a sobre de la taula, una reivindicació per dir que som aquí, més vius que mai, encara que molts ens vulguin enterrar. Semblava una final de la Champions al camp i, en dies així, veus que val la pena l’esforç que estem fent.” Així va descriure el tècnic blau, Jordi Cortés, la primera victòria al capdavant del Lleida, en la qual va voler reivindicar “que l’equip treballa sempre amb il·lusió i un somriure malgrat les dificultats. Me’n vaig molt satisfet per ells”.