Els germans Bellostas guanyen la Mitja Marató de Lleida i la seua mare és tercera: “l’atletisme és una cosa genètica”

Córrer en família, sense ser habitual, no és tampoc estrany a les comarques lleidatanes, on l’atletisme aixeca passions. Però que dos germans guanyin una prova del prestigi de la Mitja Marató i la mare quedi tercera, és absolutament extraordinari. Aquesta experiència la van compartir els germans Alba i Roc Bellostas, de 26 i 23 anys, respectivament, que van ser els guanyadors de la clàssica prova lleidatana. Però a més, la seua mare, Emma Carreras, de 53 anys, va ser tercera. “Diumenge va ser un dia especial i molt emotiu. Córrer a Lleida fa il·lusió i més veient tanta gent als carrers”, explica l’Alba, professora de Biologia en un institut de Palafolls. 

L’Alba ha compartit podi en alguna cursa amb el seu germà i amb la seua mare, però és la primera vegada que ho fan tots tres. Curiosament, en la passada Cursa dels Bombers de Lleida es va repetir el mateix podi femení: Alba primera, Emma tercera i Núria Tilló segona.

“És una satisfacció veure els teus fills al podi, però ho és més poder compartir aquesta alegria”, afegeix l’Emma, que ha transmès als seus fills la passió per l’esport. “Sempre ens ha agradat l’esport, ja quan eren petits sortíem amb bicicleta o a la muntanya.” 

A banda de l’atletisme, mare i fills competeixen també en duatló i triatló, però l’Emma reconeix que “el que se’ns dona millor a tots és córrer. Després la bicicleta i finalment la natació”, i fa broma dient que “l’atletisme és una cosa genètica i, de fet, em diuen que els he passat aquest gen”. L’Emma i el seu marit, Joan Josep, també esportista, tenen una tercera filla, Laia, de 17 anys, que després de provar el triatló s’ha decantat per l’hípica.

Roc Bellostas reconeix també que “la disciplina que se’m dona millor és córrer. La meua germana va començar en el triatló i em vaig posar en aquest món, la nostra mare també, encara que des de petits hem fet esport. Els nostres pares sempre ens han animat a portar una vida saludable”, explica. 

L’Emma és professora al Joan Oró, l’Alba també es dedica al món acadèmic, impartint classes de Biologia en un institut de Palafolls, i el Roc està estudiant l’últim curs de Medicina. “Ara m’he de tancar a casa per estudiar el MIR però no pararé de fer esport. Per a mi és un estil de vida i em va molt bé a nivell mental i en el meu dia a dia”, i afegeix que “pels estudis aquest any no tinc tant temps, però cada dia faig una o dos sessions”.

En la passada Mitja Marató de Mollerussa l’Emma va guanyar la seua filla Alba, que diu de la seua mare que “entrenem juntes i està en forma i molt forta”. L’Emma afegeix que “jo ja tinc una edat, però no em puc queixar dels resultats. Competeixo contra joves de 25 anys”. La setmana anterior els tres van estar a la Cursa dels Bombers de Barcelona i l’Emma diu amb orgull que “de 7.400 dones l’Alba va quedar al lloc 14, amb la seua millor marca personal en 10K i jo vaig acabar al lloc 18”. 

En aquesta carrera, Roc va ser vuitè, també amb millor marca personal. El Roc i l’Alba també van fer la seua millor marca a la Mitja Marató de Lleida diumenge. La pròxima cita per al Roc i la seua mare serà en una altra prova mítica, la Pujada a la Seu Vella.