FUTBOL
“Lleida, la meua segona llar”
Jordi Gonzalvo, exentrenador de la Unió Esportiva als 80, narra la seua vida en un llibre. Va ascendir a Segona A i va compondre l’himne que encara sona avui
Jordi Gonzalvo, amb el seu llibre ‘Al compás del balón’, que presentarà demà a Lleida. - EDITORIAL BASE
Quan Jordi Gonzalvo (Barcelona, 1947) afirma que “Lleida és la meua segona llar”, no ho diu com una frase feta i buida. En la seua dilatada etapa com a entrenador, afirma que “la del Lleida va ser molt feliç. Hi vaig passar tres anys meravellosos, vaig trobar gent molt maca i vam tenir èxits”, afegeix recordant el seu celebrat ascens a Segona A la temporada 1986-87. Gonzalvo presentarà demà a la Sala Alfred Perenya de Lleida (Blondel, 64, a les 18.30), el seu primer llibre, titulat Al compás del balón, en el qual, mentre explica la seua trajectòria, ofereix la seua particular visió del futbol. “Soc un entrenador de la vella escola, treballo sense ordinador, amb apunts presos a mà que he anat ordenant, i d’aquí va sortir la idea del llibre”, afegeix. Fill del mític Gonzalvo II, de la saga dels Gonzalvo, assenyala que “el futbol estava en el meu ADN i vaig nàixer amb un escut del Barça. El meu pare em va introduir en el futbol, que m’explicava a la seua manera, com si fos una partida d’escacs”. Però a banda del futbol Jordi Gonzalvo ha tingut sempre una altra passió, la música, i va aconseguir unir-les. “Vaig estudiar vuit anys al conservatori i tinc 60 obres registrades, com a compositor i intèrpret.” Va ser un innovador a fer que els seus equips s’entrenessin amb música i, a Lleida, a part de l’ascens, va deixar per a la història l’himne que encara sona al Camp d’Esports, Som del Lleida.
“És un llegat i m’alegra que continuï sonant, em fa sentir orgullós. Gravar-lo va ser una epopeia i es van esgotar els 15.000 singles que es van posar a la venda”, rememora. Sobre els entrenaments amb música, explica que “vaig començar al Figueres. Vaig posar Rivers of Babylon perquè el ritme s’adaptava als nostres exercicis, vaig veure que els jugadors s’ho passaven bé i vaig seguir també al Lleida”.
“No soc escriptor ni periodista, soc una persona de futbol i he fet un llibre amb anècdotes; explico la meua trajectòria, de quina família vinc, i he intentat fer-ho de forma amena i que pugui arribar a tothom”, conclou Gonzalvo.
