Miquel Serret, de 31 anys: "No visc de l'hoquei, però és la meua vida"

Miquel Serret va començar a patinar amb tres anys a Mollerussa, la seua localitat natal. Avui, amb 31, continua jugant a l’hoquei patins mentre treballa com a director financer en una empresa de Sidamon. 

Després de passar un any al Bell-lloc i quinze a l’Alpicat, amb el qual va arribar a jugar en l’OK Lliga, aquest any ha tornat al Mollerussa, tancant un cercle vital. Ha disputat vuit campanyes en OK Lliga Plata i una a l’elit, sempre com a amateur. “Com a jugador no cobrava res, només despeses de gasolina i algun premi puntual”, explica. 

Tot i així, el seu compromís ha estat total. “Soc un fanàtic de l’esport i l’hoquei és la meua vida”, assegura. Tant, que totes les seues decisions personals han girat entorn de la pista. 

És pare d’una nena de dos anys, a qui ja ha calçat uns patins: “L’esport m’ho ha donat tot i vull que ella visqui aquests valors”, afirma. Encara que no pugui viure d’això, es considera professional en l’actitud. “Em preparo cada dia per si arriba l’oportunitat.” I si no arriba, ho té clar. “Quan deixi de jugar passaré a la banqueta; entrenar m’apassiona”, assegura.