Descendits: L’Atlètic Lleida perd la categoria, malgrat guanyar l’Eivissa amb dos gols de Boris Garrós

El destí del descens, que des de fa dies planejava sobre el cel de Cappont, es va confirmar ahir per a l’Atlètic Lleida a falta de dos jornades per al final de la competició. I això que els lleidatans van fer els deures guanyant el seu partit en l’afegit davant de l’Eivissa (2-0) –el primer al Farrús–, però la victòria del Barbastre a Torrent per 1-2 va apagar les poques esperances dels de Jordi López per arribar al play-out, única i remota opció que hi havia per salvar la categoria.D’aquesta manera, es va tancar la primera i accidentada temporada de l’entitat a Segona RFEF, en què l’Atlètic Lleida –amb canvi d’entrenador al gener– sempre ha anat a remolc a la recerca de la permanència durant tota la temporada, amb la majoria de jugadors per sota de les seues expectatives i sense una idea clara en el joc.

El matx d’ahir era l’última bala per als de Jordi López, que s’enfrontaven a l’Eivissa, rival que marcava abans de la jornada aquesta zona de play-out a què com a màxim podien aspirar els del Segrià. I encara que per als dos conjunts era una final, els primers minuts del partit no van reflectir el mateix, ja que estava sent un duel amb molt poques arribades. El conjunt balear dominava lleugerament la possessió però sense generar perill per les males decisions en l’últim terç de camp. L’Atlètic Lleida, per la seua part, va demanar un penal per una traveta a Alya Camara al 27 i va registrar l’ocasió més destacada amb un xut massa creuat de Jaume Pascual al 29.

La tornada després del descans no va canviar l’escenari, i tots dos equips ni amenaçaven en atac ni patien en defensa. Encara així, l’Eivissa ho va intentar al 57 amb un lliure directe de Bernal, que va obligar Marc Arnau a rebutjar a córner. A prop de l’hora de partit, eren els eivissencs els que feien més sensació de perill i van començar a enviar centrades que no trobaven rematador per poc, mentre la defensa lleidatana resistia bé. Després, els lleidatans van anar a més i al 68 Alya Camara va disparar a les mans del porter Joan Pol en una posició franca. Deu minuts més tard, al 78, Moró va rebre una bona pilota ploguda però també va rematar a les mans del porter visitant.

Ja al 93, els de Jordi López van trobar espai per banda esquerra mitjançant una conducció de Moró, que va ser enderrocat dins de l’àrea per Jaume Villar. El col·legiat no va dubtar a assenyalar la pena màxima i Boris Garrós va convertir el penal pel centre (1-0). Malgrat que l’Atlètic Lleida complia el seu deure, el Barbastre ja estava guanyant a Torrent, resultat que deixava l’Eivissa en descens. Per això, els de Raúl Casany es van llançar a l’atac i en un contraatac, en l’última jugada de partit, Boris va fer el segon (2-0).

Segurament aquest va ser el gol més amarg per a Boris i els jugadors de l’Atlètic Lleida, ja que el gol va ser acompanyat pels xiulets del final del partit i la immediata notícia que el partit a Torrent ja havia acabat i, per tant, es confirmava la pèrdua de categoria.

Una vegada consumat el descens, l’entrenador de l’Atlètic Lleida, Jordi López, va explicar amb tristesa que “està clar que avui és un dia molt dur”, lamentant la situació principalment “pels jugadors i per la gent que ha confiat i ha apostat per aquest club”. A més, va afegir que “ens hi hem deixat la vida”.

En l’àmbit personal, el de Cardedeu va afirmar que “a l’arribar aquí ja sabia la situació que hi havia i vaig venir amb un clar objectiu malgrat les dificultats”, però va continuar lamentant-se dient que “en certa mesura, crec que ens ha faltat temps” i que “l’única realitat és que hem perdut la categoria i que toca continuar treballant perquè aquest club pugui tornar a somiar”.

La seua al·locució va ser més per explicar, amb pena, la duresa d’un descens que el desenvolupament del partit. Encara així, va voler deixar clar que “quan l’equip funciona es veuen coses com les d’avui”, i amb referència a les decisions arbitrals en contra, va sentenciar: “Quan ens deixen competir, l’equip competeix perfectament.”

Després va tornar a recordar que la part futbolística no importava i que ja estava tot decidit, afegint que “no ha estat possible, ho hem intentat fins al final”.

Finalment, respecte a les dos jornades que queden, Jordi López va apel·lar a la professionalitat dient que “afrontarem els pròxims dos partits com tots”, i va concloure que “els ho devem a aquesta samarreta i a aquest escut”.