El Lleida consuma el descens: estocada final en una temporada molt dura a tots els nivells

Sortir a representar un club en fallida i assumint la seua desaparició era un exercici reservat als més valents. Tot i així, jugadors i cos tècnic van acceptar l’àrdua tasca i han defensat els colors del Lleida amb orgull durant tota la temporada. Però no ha estat suficient per evitar un descens que, encara que esperat, no dol menys; i es va consumar ahir després de l’empat (1-1) davant del Vilassar de Mar. Els de Cortés ni tan sols van fer els deures, però ja havien perdut tota opció al descans, quan va finalitzar amb empat el partit del Can Vidalet (1-1), la qual cosa va condemnar al descens un conjunt blau que llavors perdia i va portar a col·lació el seu honor per rescatar un punt i rebre amb el cap ben alt els aplaudiments d’una afició, malgrat tot, fidel i entregada. Després d’un primer tram de domini visitant però sense ocasions clares, va arribar el 0-1 en el minut 29. Després d’una pèrdua de Sasha a la frontal de l’àrea, la saga blava va quedar desprotegida i Moreno va aprofitar la situació per assistir Rivera (0-1). El primer temps va estar marcat per la imprecisió d’ambdós blocs. Tanmateix, el Vilassar va saber capitalitzar l’única ocasió clara.

A la segona meitat, els lleidatans van mostrar una versió millorada, molt menys cuirassada i amb més intensitat, la qual cosa els va permetre dominar el segon temps. León ho va intentar repetidament per la banda esquerra, encara que sense encert en l’acabament. En el 77, en un córner i una pentinada al primer pal, Totti va estar a prop d’igualar el marcador. L’1-1 va arribar cinc minuts després, també a pilota parada, en un córner servit per Vicente que va trobar el cap de Marc García, que va pentinar cap al segon pal perquè Putxi, amb el maluc, empenyés la pilota a l’interior de l’àrea petita. El deliri va estar a punt d’esclatar en l’afegit, amb l’ocasió més clara, en botes d’Escobedo. Però el central va perdonar completament sol a l’àrea petita, estampant una passada enrere de Marc García a les cames del porter Escribano, que va estar providencial en l’estirada. Després del final, el públic va victorejar i va mostrar el seu suport a la plantilla, el menor dels culpables d’una situació dramàtica.

“L’afició és el millor actiu que té aquest club”

Jordi Cortés va agrair el suport mostrat durant tot el curs per l’afició, que va definir com “el millor actiu que té aquest club, l’únic. Són una passada”. També va voler deixar clar que “els he demanat que en l’últim partit hi siguin tots”. “Pot ser un dia molt dur per a la història del club”, va destacar. Sobre l’aspecte purament futbolístic, va afirmar que “ha estat dels pitjors partits, però hem estat a punt de guanyar”.