SEGRE

AE Calaveres, l’avi del Lleida

Després dels Jocs d’Anvers es va fundar el 1924 i es va convertir en un dels equips més populars de Lleida, amb el seu escut amb dos tíbies i una calavera. Després de la Guerra va donar pas al Lérida Balompié, el pare del futur inquilí del Camp d’Esports

Una formació de l’AE Calaveres als anys 20. - SEGRE

Una formació de l’AE Calaveres als anys 20. - SEGRE

José Carlos Miranda

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Ara que el projecte Lleida Calaveres ha resultat ser veritablement fugaç, no està de més recordar, per a aquells que la desconeguin, la història d’un dels equips més emblemàtics de la ciutat, abans de la Guerra Civil, i que va acabar sent l’avi de la Unió Esportiva Lleida (abans Unión Deportiva Lérida) i pare del Lérida Balompié, el seu antecessor. L’arribada a la ciutat de La Canadiense, el 1914, empresa que va construir les comportes i el Canal de Seròs per aprofitar les aigües del Segre, amb enginyers canadencs i britànics a la seua plantilla, juntament amb els Jocs Olímpics d’Anvers, va mobilitzar els aficionats al fins llavors desconegut futbol i van anar creant-se equips a Lleida, Balaguer, Cervera, Bellvís, Tàrrega o Mollerussa.

A la ciutat va aparèixer l’equip de Joventut Republicana (que jugava en el seu acabat d’inaugurar Camp d’Esports), la Penya Esportiva Salvat, el FC Lleida, el Lleida Sport Club i, el 1924, l’AE Lleida, més conegut com Calaveres per la seua indumentària totalment negra i el seu peculiar escut, una calavera amb dos tíbies entrecreuades. El seu terreny de joc va estar ubicat als peus de la Seu Vella, encara que acabaria traslladant-se a les instal·lacions del Camp Escolar. El Calaveres va nàixer com una secció del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Després de la Guerra Civil va acabar dissolent-se, encara que bona part dels seus jugadors es van enrolar al Lleida Sport Club, que, després de fusionar-se amb l’Associació d’Exalumnes Maristes (AEM), donaria lloc al naixement de Lérida Balompié. La gran proesa esportiva del Calaveres va ser derrotar, a la festa major del 1935, el Betis (2-1), que venia de guanyar la Lliga espanyola. El seu jugador més mediàtic va ser Antoni Creus, més conegut com a Pacheco. Va ser ferit a la Batalla de l’Ebre i va haver d’abandonar la pràctica activa, encara que va treballar com a massatgista, primer en el Balompié, com a ajudant de Ricardo Prunera, i en solitari després, fins a la seua mort el 1982, a la UD Lérida i a la UE Lleida. En total va viure fins a set ascensos, un registre que ningú ha igualat. Un relleu, al frontal de la tribuna del Camp d’Esports, realitzat per Leandre Cristòfol, el recorda. El Calaveres és també protagonista de la novel·la Sense partit, escrita, el 2011, pel periodista lleidatà Jordi Guardiola, que explica les seues vicissituds en vigílies del cop d’Estat del 1936.

tracking