SEGRE

MUNDIAL

‘Txupinazo’ i a quarts

El pamplonès Mikel Merino, en la vigília de Sant Fermí, acaba amb la resistència de la Portugal del balaguerí Robert Martínez al minut 91. Últim partit de Cristiano en un Mundial

Lamine pugna per la pilota amb Nuno Mendes, que va acabar lesionat i va haver de ser substituït. - EUROPA PRESS

Lamine pugna per la pilota amb Nuno Mendes, que va acabar lesionat i va haver de ser substituït. - EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Mikel Merino va tornar a aparèixer quan el rellotge agonitzava i el Mundial exigia herois. Com ja va fer fa un any als quarts de final de l’Eurocopa davant d’Alemanya, el navarrès va decidir un altre duel de màxima exigència amb un gol al minut 91 per classificar Espanya als quarts de final del Mundial després de derrotar a Dallas la Portugal del balaguerí Robert Martínez (0-1). La selecció de Luis de la Fuente va ser superior durant bona part del temps reglamentari, va generar les millors ocasions, va perdonar massa i va trobar el premi en l’oportunisme d’un futbolista que ha deixat de ser un centrecampista arribador per convertir-se en un davanter inesperat. El seu gol també va posar fi al somni mundialista de Cristiano Ronaldo.

Espanya va sortir amb personalitat i el partit es va instal·lar des del primer minut on més li interessava: al centre del camp. Allà va emergir un Rodri que va recordar el futbolista que va conquerir la Pilota d’Or abans de la greu lesió de genoll soferta el setembre del 2024. Qüestionat durant el torneig per un rendiment allunyat del seu nivell habitual, el migcampista va respondre a l’escenari de més exigència amb una actuació dominant. Va recuperar pilotes, va donar sentit a cada possessió i va governar el ritme d’un partit que demanava paciència i precisió. La superioritat espanyola va començar a traduir-se aviat en ocasions. Al minut 8, Dani Olmo va trobar amb una passada precisa a Mikel Oyarzabal, però el davanter, impecable fins ara en el campionat, va errar un mà a mà a l’enviar la pilota fora. El domini es va consolidar amb el pas dels minuts. Rodri va filtrar una magnífica passada per a Lamine Yamal al 16’, aprofitant una incorporació ofensiva de Nuno Mendes. L’extrem va guanyar metres amb el seu habitual desbordament, però va tornar a evidenciar un dels pocs aspectes que l’estan penalitzant en aquest Mundial: la definició. El xut, massa centrat, va permetre intervenir sense excessius problemes a Diogo Costa. El porter portuguès es va convertir poc després en el suport de la seua selecció. Álex Baena va acaronar el gol amb un potent xut buscant l’escaire, però Diogo Costa va respondre amb una extraordinària estirada a mà canviada per evitar el 0-1.

Espanya manava, tot i que Portugal mai no va deixar de representar una amenaça. La selecció lusitana va tornar del descans amb millors sensacions, però el partit va tornar a inclinar-se progressivament cap al costat espanyol. La lesió de Nuno Mendes va acabar per modificar el desenvolupament del partit. Lamine Yamal va trobar per primera vegada espais per imposar-se en l’un contra un, mentre Espanya recuperava el control a través de llargues possessions i una circulació cada vegada més fluida. Quan l’empat semblava conduir el partit a la pròrroga, va aparèixer de nou el futbolista de les grans nits. Dani Olmo va tornar a interpretar el joc amb claredat durant tot el partit, però aquesta vegada va ser Ferran Torres qui va trobar la passada decisiva. Amb llibertat per moure’s per tot el front d’atac, va filtrar una pilota perfecta per a l’arribada de Merino, que va tornar a demostrar tot el que va aprendre com a fals davanter durant les dos temporades a l’Arsenal. Va definir amb serenitat davant de Diogo Costa i va repetir la ja icònica celebració del seu pare, Ángel Miguel Merino, envoltant el banderí de córner.

tracking